En un principi, aquesta església era situada al carrer de Corders, al costat del camí d’entrada a la ciutat, o primitiva via romana, a la vora de l’antic rec comtal, del qual va prendre el nom. Antigament també fou coneguda com Sant Cugat del Forn, perquè tenia al seu costat un dels forns de la ciutat. Fou destruïda el 1936, i el nou temple, que s’alçà sota la mateixa advocació, es traslladà al carrer Princesa, a prop de l’emplaçament originari.
L’església de Sant Cugat del Rec es bastí al principi del segle XI. A partir del 1010 el levita i canonge de Barcelona Guislabert, fill del vescomte Udalard i futur bisbe de Barcelona, va promoure la construcció d’aquest temple en el lloc anomenat camí de Sant Cugat. Segons la tradició, en aquell indret hi havia patit martiri el mateix sant Cugat, abans de la seva mort en el Castrum Octavianum. Aquesta notícia es troba recollida en l’acta de consagració de l’església del 1023. Tal com consta en aquest document, el bisbe Deudat, juntament amb molts canonges, va consagrar i dotar l’església de Sant Cugat del Camí que Guislabert havia edificat i cedit a la mateixa seu de Barcelona. El temple, però, fou donat pel bisbe i els canonges al seu fundador perquè l’administrés durant la seva vida. Així es comprova l’any 1040, quan, essent Guislabert bisbe, va fer establiment als germans Godmar i Endolec d’una mujada de terra pròpia de Sant Cugat del Rec, situada al territori de Barcelona.
És documentada com a parròquia des del principi del segle XIII, quan depenia del degà de la seu, tot i que és possible que tingués el rang parroquial des de molt abans. Fou una parròquia amb un paper poc rellevant dins la ciutat, en gran mesura a causa que es trobava entre les importants esglésies de Santa Maria del Mar i Sant Pere de les Puelles.
Del primitiu edifici romànic, molt renovat el 1287, no en resta cap vestigi. Al principi del segle XVII fou enderrocat i es construí un nou temple amb l’ajuda del mateix Consell de Cent. El 1830 es dugueren a terme obres d’ampliació. Sant Cugat del Rec va patir els efectes devastadors de la Setmana Tràgica, però malgrat tot, l’estructura de l’edifici es va poder salvar, i després del 1909 l’església fou restaurada per l’arquitecte Josep Maria Pericas. L’any 1936, però, va ser totalment destruït, i avui dia en el seu lloc hi ha una petita plaça. La nova església del carrer Princesa s’alçà el 1944.
Fundació i dotació de l’església de Sant Cugat del Camí (8 d’abril de 1023)
Deudat, bisbe de Barcelona, a precs del canonge Guislabert, fill del vescomte Udalard, que ha construït l’església de Sant Cugat del Camí (o del Rec) al lloc on el sant sofrí martiri i que l’ha donat a la catedral barcelonina, li cedeix mentre visqui i la dota amb els delmes, primícies i oblacions dels fidels que s’assenyalen.
"Quoniam a Domino nostro Ihesu Christo eterne retributionis premia non ambigimus recipere si fideliter illi deservientes fundatis in eius honore et sanctorum martyrum opem ferimus iusticia suadente quatinus illic Deo famulantibus suffragationibus humanitatis proficum sit dum sub divina famulatione. Ideo ego Deusdedit episcopus sedis Sancte Crucis Barchinonensis annuens cum cuncta congregatione canonicorum votivis precibus Guislaberti levite et canonici predicte cathedralis ecclesie, filii Odolardi vicecomitis, Dei donatione motus pontificali auctoritate tradidi atque donavi ecclesiam Sancti Cucuphatis. quam ipse Gilabertus nostro assensu in honore Dei et predicti martiris construxit in loco qui annosa decursione temporum cognominatus est caminus Sancti Cucuphatis, eo quod ibidem venerabilis martir flammas incendii pertulit pro Christi nomine agonizans Diocleciani et Maximiani tempore Galeno Barchinone proconsule sub Datiano preside, res annotatas in huius scriptionis donatione ut semper inconcusse in iure predicte eclesiae maneant con( ) et quamdiu supradictus eius fundator Gilabertus vixerit sub patrocinio Dei et episcoporum sedis prefate eas habeat et ministeria Deo debita fieri ibidem faciat. Post obitum quoque suum licitum sit mihi et successoribus meis eamdem ecclesiam cui Deo in sede perlocuta Deo servienti voluero aut voluerint dare, ita tamen ut ibi ipse ministeria fieri instituat sicut supra retulimus. Oblationes autem fidelium ibi factas aut votive faciendas in donatione prenotate ecclesie simili modo confirmamus. Res quippe quas ibi damus hec sunt: decime et primitie omnium rerum que sunt regrati et fuerunt Sindaredi et Benenate et sunt Petri et omnium coheredum illorum; decime et primicie omnium rerum Richarii de ipsa Gavarra; decime et primicie omnium rerum Sefredi et uxoris eius; decime et primicie omnium rerum Gilaberti nuper baptizati; decime et primicie omnium rerum que fuerunt Lobatonis de Cheralto et sunt heredum eius aut fuerint; decime et primicie omnium rerum que fuerunt Gilarani presbiteri; decime et primicie omnium rerum que fuerunt a Marcutii greci; decime et primitie omnium rerum Belliti et uxoris sue et matris sue. Supradicta vero omnia a nobis prenotate ecclesie collata et adhuc futuris temporibus a nobis aut a successoribus nostris aut ab aliis fidelibus ibi danda per huius munificentie largitionem de nostro iure in ius prefate ecclesie consignamus et tradimus. Et ut hec nostre atributa collatio impensione robore obtineat sempiternum nostris subscriptionibus ea munientes sub duro anathemate eam constringimus personam ut eterna mulcione perculsa penam excomunicationis non effugiat que ausa fuerit ab incebs supradictam ecclesiam Sancti Cucuphatis alicui laico dare, aut aliquid decerpere supradictarum rerum, aut ibi futuro tempore adquirendarum de iure prescripte ecclesie et insuper componat in quadruplum de sue propietatis substantis omnia que exinde usurpaverit prenotate ecclesie mancipanda atque ab eius servientibus assumenda.
Actum est hoc VI iduum aprilis, anno siquidem dominice incarnationis LXXIII et regni Roberti regis XXVII.
+ Ego Joannes sancte catholice et apostolice Romane ecclesie presul Guifredus sancte prime sedis Narbonensis ecclesie episcopus +. S + Deusdedit gratia Dei acsi indignus episcopus. Raimundus archilevita +. S + Ermemirus levita et sacriscrini. S + Bonutius presbiter. S + Suniefredus presbiter. S + Seniofredus presbiter. + Sigefredus levita. S + Compannus levita. + Rotlanus. + Odolardus vicecomes. + Joannes levita. S + Vitalis presbiter. Amalricus presbiter. S + Audesindo sacer. S + Richarius sacer. S + Dalmatius levite. Ermemirus presbiter. S + Yodefredus presbiter. S + Senderedus presbiter. S + Guilelmus levita. S + Adalbertos levita. S + Fulcus levita. + Berengarius comes. + Ermesindis comitissa. Petrus episcopus +. Guifredus presul +. + Wadaldus acsi indignus gratia Dei episcopus. Amelius episcopus +.
S + Guilaberti Marcutii qui definivit et confirmavit omnes decimas tocius sui alodii quod habet aut in antea aequisiturus erit in potestate Dei et predicte ecclesie Sancti Cucuphatis et in manu domini Guilaberti episcopi ad suum proprium, et hoc manu propria corroboravit et corroborari jussit. Et fuit facta hec definitio et confirmatio II kalendas aprilis, anno XVIIII regni Henrici regis, in palatio episcopali coram viris subterius annotatis. S + Bomparius presbiter. S + Guitardus levita. S + Bonutius presbiter. S + Pontii levita. S + Remundi levite et judicis qui hanc difinitionem et confirmationem scripsit et die et anno quo supra sss.
S + Poncius cognomento Bonifilii clerici et judicis, qui hec scripsit et sss. die et anno prefixo."
[O]: Perdut.
A: Còpia del principi del segle XIII: Arxiu de la Catedral de Barcelona, Libri antiquitatum, I, doc. 47, f. 25.
a: Campillo: Disquisitio, tit. XII, pàgs. 31-34.
b: J. Mas: Notes històriques, vol. 13, ap. XVI, pàgs. 240-243.
c: S. Puig: Episcopologio, ap. XXXVIII, pàgs. 379-380.
d: R. Ordeig: Les dotalies, doc. 135, pàgs. 718-720.
Traducció
"No dubtem de rebre de nostre Senyor Jesucrist el premi de la retribució eterna si, servint-lo fidelment i guiats per la justícia, contribuïm al sosteniment de les esglésies fundades en honor seu i dels sants màrtirs de manera que els qui serveixen Déu en aquests llocs tinguin una ajuda humanitària mentre resten al servei diví. Per això, jo, Deudat, bisbe de la seu de la Santa Creu de Barcelona, assentint, juntament amb tota la comunitat de canonges, a les súpliques de Guislabert, levita i canonge de l’esmentada església catedral, fill del vescomte Udalard, mogut pel do de Déu i fent ús de l’autoritat pontifical, vaig lliurar i donar a l’esmentat Guislabert l’església de Sant Cugat que ell mateix, amb el nostre consentiment, va construir en honor de Déu i del sobredit màrtir al lloc que en el decurs del temps ha estat anomenat el Camí de Sant Cugat, atès que en aquest lloc el venerable màrtir suportà les flames de la foguera i morí pel nom de Crist en temps de Dioclecià i Maximià, essent Galeri procònsol de Barcelona i Dacià president. Li concedeixo els béns que s’esmenten en aquesta escriptura de dotació perquè restin sempre indiscutiblement sota el dret de l’esmentada església i, mentre visqui el seu fundador, Guislabert, els tingui sota la protecció de Déu i dels bisbes de l’esmentada seu i hi faci celebrar els serveis que són deguts a Déu. També estableixo que després de la seva mort ens sigui lícit a mi i als meus successors donar aquesta església a aquell que jo vulgui o ells vulguin d’entre els qui serveixen Déu a l’esmentada seu, de tal manera, però, que aquest tingui cura que s’hi celebrin els serveis sagrats tal com hem dit més amunt. D’altra banda, li confirmem igualment les oblacions dels fidels que hagin estat fetes o que hom tingui intenció de fer a aquest lloc com a donació a l’esmentada església. Els béns que li donem són els següents: els delmes i les primícies de tots els béns que li foren retornats, que foren de Sindered i de Bennada i que ara són de Pere i de tots els seus cohereus; els delmes i les primícies de tots els béns de Riquer de la Gavarra; els delmes i les primícies de tots els béns de Sefred i de la seva esposa; els delmes i les primícies de tots els béns de Gilabert, batejat fa poc; els delmes i les primícies de tots els béns que foren de Llobató de Queralt i que són o seran dels seus hereus; els delmes i les primícies de tots els béns que foren de Guilarà, prevere; els delmes i les primícies de tots els béns que foren d’Anarcuci, grec; els delmes i les primícies de tots els béns de Bel·lit, de la seva esposa i de la seva mare. Tots aquests béns que acabem d’esmentar, que han estat conferits per nosaltres a l’esmentada església, i també els que en els temps futurs li seran donats per nosaltres, pels nostres successors o per altres fidels, per la concessió d’aquesta munificència els lliurem i els transferim del nostre dret al dret de l’esmentada església. I per tal que aquesta dotació que acabem d’atorgar obtingui la força de la validesa perpètua, alhora que la corroborem amb les nostres subscripcions, obliguem qualsevol persona sota l’amenaça del més dur dels anatemes de manera que, colpida pel càstig etern no pugui defugir la pena d’excomunió si d’ara endavant intentava donar la sobredita església de Sant Cugat a un laic, o apoderar-se d’algun dels béns esmentats o dels que en el futur passin a ser de l’esmentada església per justa adquisició, i que a més, amb béns de la seva propietat, faci esmena per quadruplicat de tot allò que hagi usurpat dels béns que han d’estar sotmesos a l’esmentada església o que han d’ésser assumits pels seus servidors.
Això ha estat fet el dia sisè dels idus d’abril de l’any mil vint-i-tres de l’encarnació del Senyor, any vint-i-setè del regnat del rei Robert.
Jo, Joan, bisbe de la santa església de Roma, catòlica i apostòlica. Guifré, bisbe de la santa església de la seu primada de Narbona. Signatura de Deudat, encara que indigne, bisbe per la gràcia de Déu. Ramon, arxilevita. Signatura d’Ermemir, levita i sagristà. Signatura de Bonuci, prevere. Signatura de Seniofred, prevere. Signatura de Sigefred, levita. Signatura de Company, levita. Rotlan. Udalard, vescomte. Joan, levita. Signatura de Vidal, prevere. Amalric, prevere. Signatura d’Odesind, sacerdot. Signatura de Riquer, sacerdot. Signatura de Dalmau, levita. Ermemir, prevere. Signatura de Jodefred, prevere. Signatura de Sendred, prevere. Signatura de Guillem, levita. Signatura d’Adalbert, levita. Signatura de Folc, levita. Berenguer, comte. Ermessenda, comtessa. Pere, bisbe. Guifré, bisbe. Guadall, encara que indigne, bisbe per la gràcia de Déu. Ameli, bisbe.
Signatura de Guilabert Marcuci, que ha definit i confirmat sota la potestat de Déu i de l’esmentada església de Sant Cugat tots els delmes del seu alou que té o que hagi d’adquirir en el futur, per al seu propi ús i per mà del senyor Guislabert, bisbe, i ho ha corroborat amb la seva pròpia mà i ha manat que fos corroborat. Aquesta definició i confirmació ha estat feta el dia segon de les calendes d’abril, l’any dinovè del regnat del rei Enric, al palau episcopal, en presència dels barons a sota esmentats. Signatura de Bompari, prevere. Signatura de Guitard, levita. Signatura de Bonuci, prevere. Signatura de Ponç, levita. Signatura de Ramon, levita i jutge, que ha escrit aquesta definició i confirmació i l’ha subscrita el dia i l’any abans esmentats.
Signatura de Ponç, anomenat Bonfill, clergue i jutge, que ho ha escrit i subscrit el dia i l’any esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)