Resultats de la cerca
Es mostren 166097 resultats
Jeroni Forteza i Bover
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica…
António José Branquinho da Fonseca
Literatura
Escriptor portuguès.
Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928
Àlvar Campaner i Fuertes
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismata i historiador.
Es doctorà en lleis i fou fiscal de l’audiència de Mallorca Amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras fundà 1866 i dirigí la revista “Memorial numismático español” Escriví Numismática balear 1879, que completava i corregia autors anteriors Indicador manual de numismática española 1891 un Cronicón mayoricense 1881 notícies i relacions històriques de Mallorca del 1229 al 1800, d’un valor molt desigual, però d’indubtable utilitat Bosquejo de la dominación islamita en las islas Baleares 1888, on aprofità els historiadors musulmans Fou internacionalment conegut com a numismata Deixà una…
Josep Camaron i Bonanat
Dibuix de Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda
Literatura catalana
Escriptora.
Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del…
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’…
Manuel Bretón de los Herreros
Literatura
Escriptor castellà.
El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la “Gaceta” 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista…
Frederic de Botella i d’Hornos
Geologia
Enginyer i geòleg.
Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2…
Pierre de Bois-Guillebret
Economia
Història del dret
Magistrat i economista francès, precursor dels fisiòcrates.
Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…
Aneurin Bevan

Aneurin Bevan
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic.
De família minaire, fou líder de l’ala esquerra del partit laborista i contrari al govern de coalició de Winston Churchill Formà part del govern de Clement Attlee com a ministre de sanitat 1945 i aconseguí l’aplicació del pla Beveridge i la nacionalització de la medicina Ministre de treball 1951, aquell mateix any dimití en oposar-se al pressupost favorable al rearmament, i provocà una forta crisi en la unitat del partit Denuncià la política d’Attlee de submissió als EUA El 1954 dimití el seu càrrec al comitè polític, i posteriorment 1959 fou nomenat secretari adjunt