Resultats de la cerca

El lloc de Millà apareix esmentat per primera vegada el 1066, en el document de distribució dels béns de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon L’església parroquial de Sant Pere de Millà es trobava subjecta a l’abadia de Sant Pere d’Àger, tal com es consigna en les butlles d’Alexandre III del 1162 i 1179 Notícies posteriors confirmen aquesta vinculació, que s’allargà fins al segle XIX L’església fou molt ampliada al segle XVIII, quan de ben segur es reaprofitaren els carreus ben escairats de la primitiva església Al seu costat es conserva el vell…

De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…

Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al…

Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que dimití i nomenà…

Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762 el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab…

Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar…

Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors

La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de…

Deixeble predilecte de Llorenç Casanova i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912 Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant —on residia des del 1885— i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant Entre les seves obres sobresurten Jove i flors d’ametller ajuntament d’Alcoi, El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells , etc Fou un…

Autor teatral, escriví drames, com Sueños de amor y ambición 1853, Juan Diente 1857, El Ángel Malo o las Germanías de Valencia 1856 i El cura de la aldea 1858, que assolí gran èxit però destacà sobretot com a escriptor de novelles de fulletó —més de 50—, reeditades fins ben entrat el s XX, que foren traduïdes sempre al portuguès i sovint al francès El cura de aldea 1863, El mártir de Gólgota 1863, La mujer adúltera 1864, La esposa mártir 1865, Los ángeles de la tierra 1867, El ángel de la guarda 1874 i La hermosura del alma 1883 Més interessant és el relat autobiogràfic El frac…