Resultats de la cerca

S'interessà pels estudis de meteorologia i més tard també pels de geologia i geofísica Professor de meteorologia a la Universitat de Graz, féu diverses expedicions d’estudi a Grenlàndia Fou el creador de la teoria de la deriva dels continents , que suposa l’existència d’una antiga massa continental única, fragmentada posteriorment en una sèrie de blocs Aquests, en realitat trossos de sial, es desplaçaren sobre el magma viscós per efecte de la rotació terrestre a la manera d’enormes rais, i foren la causa essencial efectes de proa i popa de la formació de les serralades Escriví, entre altres…

Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…

És l’escultor més important de la regió bàltica del seu temps, i la seva obra representa el gòtic flamíger en les seves darreres conseqüències Hom li atribueix nombroses obres, bé que moltes són treballs del seu taller, però no personals cal esmentar-ne el Retaule de la Passió de la catedral d’Århus Dinamarca i el Sant Jordi i el drac de l’església de Sankt Nikolai d’Estocolm

El 1884 descobrí el bacil productor del tètan Clostridium tetani en el pus de les ferides dels malalts tetànics, conegut també, en honor seu, com a bacil de Nicolaier

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…

Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920

Professor a Marburg 1885-1922, fou, amb Hermann Cohen, el màxim representant de l’escola neokantiana de Marburg És autor de Sozialpädagogik ‘Pedagogia social’, 1899, Platons Ideenlehre ‘Doctrina platònica de les idees’, 1903, Philosophie und Pädagogik ‘Filosofia i pedagogia’, 1909, Pestalozzi 1909, Die logischen Grundlagen der exakten Wissenschaften ‘Els fonaments lògics de les ciències exactes’, 1910 i Sozialidealismus ‘Idealisme social’, 1920

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

Format a Berlín, estudià a Londres l’arquitectura i la decoració angleses d’aquell moment Fruit d’aquests estudis són els llibres Die Englische Baukunst der Gegenwart ‘L’arquitectura anglesa actual’, 1901 i el famós Das Englische Haus ‘La casa anglesa’, 1904-08, en tres volums Tornà a Alemanya i fou un dels fundadors de la Deutscher Werkbund, grup dins el qual representà, en contraposició a Hvan de Velde i l’Art Nouveau, l’anomenat funcionalisme integral Per la seva gran lluita a favor de l’estandardització en arquitectura fou un dels més valuosos precedents del Bauhaus

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la psicologia…