Resultats de la cerca

És autor de la plaça de toros de la Barceloneta 1834, a Barcelona —ja desapareguda—, i de les esglésies de Vallbona de les Monges 1835 i de Pallejà 1862 Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat

De família d’empresaris tèxtils, estudià a Barcelona, on freqüentà els cercles del tradicionalisme i la Falange , a la qual s’afilià El 1934 en fundà la secció local a Reus, i el 1935 fou nomenat cap de publicacions a Catalunya El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front, on fou ferit Amb Xavier de Salas, el 1937 fundà la revista Destino Cap territorial de Tarragona de Falange Española y de las JONS 1938-43, governador civil de Granada 1943-47 i cap del sindicat tèxtil 1947-54, posteriorment residí a Madrid Diputat a les Corts franquistes en 1943-55, la seva carrera…

Lluità en la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès És llicenciat en dret i regenta un important negoci familiar d’oli Entre d’altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç 1969-73

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…

Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…

Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València

És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado 1846, de Víctor Balaguer

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu