Resultats de la cerca
Es mostren 10659 resultats
Sin
Mitologia
Divinitat còsmica babilònica.
D’origen sumeri, era el déu de la lluna i en procedien els reis i llur poder Formava una tríada amb els seus fills Šamaš i Ištar Fou adorat també a Síria, principalment a Harran La seva companya era Ningal
Royal Albert Hall
La sala de concerts Royal Albert Hall, a la ciutat de Londres
© A. Bachs
Música
Important sala de concerts de Londres construïda, per subscripció pública, a la memòria del príncep Albert (1819-61), consort de la reina Victòria d’Anglaterra.
La capacitat d’aquesta sala, inaugurada el 1871, és de deu mil espectadors Al Royall Albert Hall han actuat els més grans artistes musicals hi han estat celebrats també tota mena d’actes culturals i, fins i tot, competicions esportives
Benvenuto Tisi
Pintura
Pintor italià, conegut amb el nom de Garofalo.
Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols
Martí Garcia
Història
Literatura
Escuder i poeta, possiblement valencià.
És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella
Textos de Cultura i Esport
Monografia
Esport general
Col·lecció de monografies publicades per la Secretaria General de l’Esport entre el 2003 i el 2011.
Tingueren el propòsit de difondre els autors, les institucions i els títols que han estat cabdals en la història de l’esport català En foren autors Carles Santacana, Xavier Pujadas i Conrad Vilanou, entre d’altres Se’n publicaren deu números
Trofeu Ciutat de Lleida
Futbol
Torneig d’estiu de futbol disputat a Lleida des del 1987 fins al 2010.
Organitzat per l’Ajuntament de Lleida, es disputava en un partit únic i tingué sempre la participació de la Unió Esportiva Lleida, que fou l’equip que més vegades se l’adjudicà deu victòries, seguit del Reial Club Deportiu Espanyol dues
Catedrals i esglésies gòtiques: acròpoli i fòrum
Al seu Dotzé del crestià o regiment civil dels homens e de les dones , el franciscà Francesc Eiximenis establia l’organització ideal d’una ciutat i la posició que havien d’ocupar-hi els edificis més representatius Al palau reial corresponia una posició forta i alta, però tocant a la muralla «qui haja eixida defora lo mur, així que tota vegada puxa metre dins la ciutat companya o lan puxa traure» En canvi, a la catedral corresponia el centre de la ciutat «en lo mig de la ciutat deu ésser la Seu, e pres d’ella deu ser gran e bella plaça » Aquesta plaça no havia de ser ocupada per la celebració…
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
puig Terrà
Turó
Un dels turons damunt els quals s’estén el nucli urbà de Manresa (Bages), al N del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés Modernament ha estat convertit en parc municipal
Sisteró
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió.
L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles