Resultats de la cerca
Es mostren 32588 resultats
Giuseppe De Luca
Música
Baríton italià.
Estudià a Roma amb O Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires 1906-10, a Bucarest 1907 i a Viena 1909 Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brusselles El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla , i un any després hi estrenà Goyescas d’E…
Jascha Horenstein
Música
Director d’orquestra ucraïnès naturalitzat austríac i, posteriorment, nord-americà.
Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels morts 1951,…
Riccardo Chailly
Música
Director d’orquestra italià, fill de Luciano Chailly.
S’inicià en la música amb el seu pare després prosseguí els estudis al conservatori de la seva ciutat natal i, més tard, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1972 debutà al Teatro Nuovo de Milà amb la direcció del Werther , de J Massenet Claudio Abbado el reclamà com a assistent per a la Scala i de seguida s’especialitzà en la direcció d’òpera Del 1974 al 1977 actuà als EUA Chicago i San Francisco, el 1978 debutà a la Scala amb I Masnadieri , de G Verdi, i un any després ho feu al Covent Garden de Londres Després de dirigir amb notable èxit a Alemanya, fou nomenat director…
Emmanuel Ax
Música
Pianista ucraïnès.
A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…
Gabon 2012
Estat
La remodelació del Govern i el retorn d'André Mba Obame a l'oposició van marcar l'agenda política del país Amb tants canvis en el Govern, el president, Ali Bongo Ondimba, consolidat després de l'àmplia victòria del seu partit en les eleccions legislatives del desembre del 2011, es va desfer dels polítics afins al seu pare, el president Omar Bongo, mort a Barcelona el 2009 En el càrrec de primer ministre va designar Raymond Ndong Sima, un home del nord que va formar un govern en el qual destacava l'absència d'opositors i de la vella guàrdia Amb una oposició desfeta per les lluites internes,…
Trinitat i Tobago 2012
Estat
La primera ministra, Kamla Persad-Bissessar, va fer una nova remodelació del Govern al juny, la segona després d'assumir el mandat a mitjan 2010, amb la intenció de recuperar el suport de l'opinió pública Un dels problemes que més preocupen la població és l'augment de la criminalitat i la violència vinculada al tràfic de drogues, i per aquest motiu es va decretar l'estat d'emergència el 2011 En l'àmbit econòmic, després de tres anys acumulats de descens en el PIB, la situació es va redreçar lleugerament amb un petit creixement de l'1% En el sector energètic, que genera prop de la meitat del…
Eduard Torres Girbau
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
Després de passar per l’equip barceloní del BIM i pel Joventut de Badalona, fitxà pel BC Andorra 1987-96, amb el qual aconseguí l’ascens a l’ACB 1992 Posteriorment dirigí el CB León 1997-99 a la màxima categoria, i el Club Esportiu Lleida 1999-2003, amb el qual assolí l’ascens a la Lliga ACB 2001 i guanyà dues Lligues Catalanes 2002, 2003 La temporada 2001-02 rebé el Trofeu Antonio Díaz Miguel al millor entrenador Després d’entrenar el Club Bàsquet Sant Josep de Girona 2004-06, tornà a l’equip de Lleida 2006-09, i a continuació dirigí el CB Múrcia 2009-10 Després de la desaparició del CE…
Josep Huguet i Biosca

Josep Huguet i Biosca
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, llicenciat en història contemporània Vinculat de jove a l’escoltisme, inicià la seva activitat professional dirigint una empresa d’enginyeria i dedicant-se a l’ensenyament Militant independentista històric, entrà en política en ple franquisme El 1970 ingressà a la Unió Socialista del Bages, el 1973 al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i set anys després a Nacionalistes d’Esquerra El 1989 entrà a formar part d’una Esquerra Republicana de Catalunya en ple procés de renovació i passà a formar-ne part de la direcció Després de representar la…
Ramon Berenguer V de Provença
Història
Comte de Provença (1209-45), fill del comte Alfons II i de la seva muller Garsenda de Sabran.
Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…
Hans-Dietrich Genscher
Política
Polític alemany.
Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…