Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Música de l’actual Vladikavkaz Ossètia Septentrional, abans de fer-ho al Conservatori de Leningrad, on es graduà el 1977 De seguida fou contractat per a dirigir al Teatre Kirov actualment Marinskij de la ciutat russa, primer com a assistent de l’orquestra al costat de J Temirkanov, i a partir del 1988 com a titular Al llarg dels més de deu anys que fa que és director de l’orquestra del Teatre Marinskij, ha situat aquesta formació en un nivell excellent, la qual cosa l’ha dut a realitzar diverses gires i enregistraments discogràfics de les grans òperes del…

Estudià violí amb Johan Smit a Bèlgica, i posteriorment amplià la seva formació musical a Londres, on fundà l’Allied Quartet amb Lionel Tertis, Charles Woodhouse i Emile Doehaerd De tornada a Bèlgica el 1918, fou professor del Conservatori d’Anvers i del 1926 al 1940 dirigí els concerts del centre, alternant la seva tasca amb la de director de l’Orquestra Nacional de Bèlgica a partir del 1937 L’any següent debutà als Estats Units, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC Entre el 1940 i el 1948 dirigí l’Orquestra de Mont-real, tasca que combinà amb la direcció de l’Orquestra de Chicago del 1943…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica Fou també capdavantera en el body art 1968 Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i…

Es disputen en una seu designada, amb altres localitats properes que també acullen algunes de les competicions, al llarg de setze dies consecutius Les modalitats que es disputen són l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’hoquei sobre patins, l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat Els Jocs es començaren a gestar l’any 2014 La ciutat xinesa de Nanquín acollí la primera edició 2017 i…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en diverses…

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà…

És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg…