Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
tàmil
Etnologia
Individu d’un poble de l’Índia meridional i del N de Sri Lanka, de raça indomelànida.
A mitjan anys noranta eren uns 65 milions, repartits en la seva majoria a l’Índia, especialment a Tamil Nadū on són uns 63 milions, constitueixen l’ètnia dominant i llur llengua és oficial i a Sri Lanka més d’un milió i mig Hi ha comunitats tàmils importants a Sud-àfrica, Malàisia, Singapur, Myanmar i els arxipèlags de Fiji i Maurici Són majoritàriament hinduistes i la seva forma de vida tradicional recolzava sobre l’agricultura sedentària i el comerç i, a la costa, en la navegació i la pesca Són excellents artesans, especialment en la fabricació de teles Durant la dominació…
Advanced Photo System
Fotografia
Sistema fotogràfic en el qual la pel·lícula es presenta en cartutx i incorpora una fina capa magnètica transparent sobre l’emulsió.
Aparegué el 1986 amb la intenció de convertir-se en el nou estàndard i funciona amb càmeres especialment dissenyades per a aquest sistema La seva principal aportació al món de la fotografia és el sistema d’intercanvi d’informació anomenat IX, que es tradueix en una millor reproducció de les imatges finals i una flexibilitat més gran en el sistema El nou mètode comporta nombrosos avantatges, com ara un cartutx especialment dissenyat per a informar a la càmera de la sensibilitat de la pellícula i del nombre de fotografies tirades, que a més serveix per a emmagatzemar els negatius un cop…
geigenwerk
Música
Instrument cordòfon amb teclat, amb les cordes disposades en el sentit de les tecles i fixades a una caixa amb forma de clavicèmbal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un…
Città della Musica
Música
Equipament cultural romà.
Situada a la ciutat de Roma, té una extensió de 55 000 m 2 , amb mig milió de metres cúbics construïts El complex comprèn tres sales de concerts, cinc sales de gravació, un amfiteatre a l’aire lliure, diverses places i jardins i un gran espai de 42 000 m 2 amb restaurants, botigues, una escola de música i altres serveis Dins el complex hi ha també unes ruïnes de l’època clàssica romana descobertes en el transcurs dels treballs d’excavació per tal de cimentar els diferents edificis Aquestes ruïnes daten d’entre els segles VI i II aC i deixaren al descobert més de 150 objectes que…
Sant Bartomeu del Torricó
Art romànic
No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a ponent…
Mare de Déu de Fades (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia pertanyent als…
Mare de Déu de Viuerri (Montanui)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquest antic santuari, on és visible encara l’estructura romànica integrada en edificacions més tardanes Arxiu Gavín Les ruïnes del santuari de la Mare de Déu de Viuerri són a uns 2 km al NW de Montanui, des d’on surt una pista que deixa a uns 10 minuts de les restes de l’església L’església té adossat al mur sud un edifici annex Mapa 32-10 Situació 31TCH093055 Església L’església és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, avui desapareguda i de la qual es conserva només l’arrencada al mur sud La part nord de l’edifici es va ensorrar totalment, i la capçalera original,…
Sant Serni de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…
diborà
Química
Hidrur de bor de la sèrie dels borans que, com ells, presenta un dèficit d’electrons en l’estructura.
Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de…