Resultats de la cerca

Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha…

Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat…

El lloc de l’antiga església de Santa Anna és ara ocupat per un dipòsit d’aigua, cilíndric, als murs del qual probablement s’aprofitaren carreus de l’església altmedieval, collocats de manera molt descurada No disposem de cap dada instrumental que pugui illustrar algun aspecte concret de la seva història Segons J Salarrullana substituí una mesquita de riquíssima decoració, emplaçada a l’anomenat Murallot de Fraga, al peu d’un castellet sarraí dit el Matxo , i més amunt de la Porta Tancada És tradició que l’antiga capella de Santa Margarida del Castell s’hi traslladà Per la nostra…

La vila de Valljunquera és al marge dret del torrent del mateix nom, als vessants sud-orientals de la serra de Mirablanc Valljunquera fou, des d’antic, una aldea agregada a Alcanyís, fins que l’any 1629 obtingué la segregació i el títol de vila La seva església parroquial, sota l’advocació de sant Miquel, consta en les relacions d’esglésies i parròquies que sufragaren la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 El temple parroquial actual és un edifici del segle XVIII de notables dimensions, d’estil neoclàssic amb elements barrocs, amb tres naus, creuer amb una gran cúpula, i…

El lloc fou conquerit als voltants del 1157 i inicialment formà part del terme de Castellot, del noble gascó Espanyol de Castellot Després d’algunes discussions inicials entre ordes militars, el domini del lloc va passar als templers i d’aquests als hospitalers En les dècimes papals del segle XIII surt documentada l’església de la Ginebrosa, que consta que encara no tenia capellà pel fet de ser una població moderna L’església actual, dins el nucli antic del poble, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts dels murs i una porta d’estil renaixentista A…

El lloc de Bot Buzot és esmentat l’any 1153 en la delimitació del terme de Miravet Bot va formar part del domini, primer dels templers i després dels hospitalers, sotmès a la comanda d’Horta La seva església, dins la diòcesi de Tortosa, consta en les dècimes papals del 1279 i el 1280 Fou visitada pel bisbe tortosí Francesc de Paolac el 1314, quan n’era rector Bonanat de Torres L’església actual va ésser reedificada al segle XVII i està formada per una única nau amb capelles laterals Té un campanar de torre quadrat La porta, d’arc de mig punt, és emmarcada per columnes, sobre un…

Als peus d’Estopanyà, vora la font de la Canal i la capçalera del Reguer, hom pot trobar el primitiu emplaçament d’aquesta església i veure’n els carreus reaprofitats en les parets dels horts Hi ha qui creu que fou un antic monestir, altres opinen que es tractava d’una església dels templers La seva fundació potser va estar relacionada amb el cavaller Galceran Erimany, ja que el testament consigna heretats al riu Reguard i al “mont de Sega” 1094 En l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII figura una terra a Sant Cristòfol d’Estopanyà que afrontava amb una terra de…

El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores…

La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’…

Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase creixent o plena Animació…