Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Stefan Edberg
Tennis
Tennista suec.
Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres
Ricard Guerrero i Moreno
Biologia
Microbiòleg.
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis…
Bernat d’Averçó
Història
Alt funcionari reial.
L’any 1223 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial El 1299 fou nomenat sotsbatlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d’Averçó un any abans El 1301 fou designat guarda-segells del monarca dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després del canceller Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional intervingué, sobretot, en l’ocupació de Sardenya El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d’altres, sobre els molins del Clot i sobre l’aljama…
Castell d’Avinyó
Art romànic
Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei…
Sant Joan de Montornès de Segarra
Art romànic
Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la portalada d’…
Sant Protasi (Ivorra)
Art romànic
Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’…
Sant Esteve de Bixessarri (Sant Julià de Lòria)
El primer document on apareix esmentat el nucli de població de Bixessarri és de l’any 1144 i fa referència a una permuta d’unes vinyes entre uns particulars i el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles No trobem, però, cap document que parli de l’antiga església d’aquest poble, la qual fou localitzada pels serveis del Patrimoni Artístic al començament dels anys setanta, moment en què Pere Canturri hi realitzà una prospecció en la qual hi trobà restes de pintura mural És molt possible que aquesta església quedés en ruïnes al final del segle XVII, ja que la nova església que trobem…
Castell de Trejuvell (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall…
Sant Pere de Bellestar (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Bellestar apareix relacionat en una carta del bisbe d’Urgell, Ponç, del 1244 L’any 1378 consta que la comanda de Susterris hi tenia establerts 3 homes propis Bellestar, juntament amb Aravell, amb el qual formava una batllia, era del vescomte de Castellbò Aquesta església, que no apareix en la relació de parròquies del 1575, consta, amb aquesta categoria, l’any 1758, amb la sufragània de Sant Joan de Campmajor i les capelles annexes del Roser, de la Concepció, de Sant Marc —capella situada entre Bellestar i Aravell— i de Sant Miquel Arcàngel, que abans havia estat annexa a…
Sant Miquel de Celrà
Art romànic
Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del…