Resultats de la cerca

Debutà a l’Europeu de Barcelona l’any 1991, i disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 abans de retirar-se aquest darrer any El 1998 establí el rècord del món en 200 m esquena i 200 m lliure El seu palmarès esportiu inclou cinc medalles d’or, en 50 m, 100 m, 200 m i 400 m lliure i 100 m esquena, i una de plata en el Campionat del Món 1998, dues medalles d’or i tres de plata en el Campionat d’Europa 1999 i les medalles paralímpiques de plata en 100 m esquena 1996 i 400 m lliure 1996 i bronze en 100 m esquena 2000 i 4 × 100 m estils 2000

S’inicià amb arc recorbat de caça a l’Associació Esportiva Arc Meridiana l’any 2002 Posteriorment ingressà al Club Arquers del Papiol El seu primer èxit fou la consecució del Campionat de Catalunya de recorregut de bosc amb arc recorbat 2003, títol que obtingué en diverses ocasions També fou campiona d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recorbat 2004 i amb arc recte 2008, 2009, i diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb la selecció catalana En l’àmbit internacional, fou subcampiona del món de recorregut de bosc amb arc recte 2007 També fou medalla de plata per equips…

Resident a Catalunya des de la dècada de 1970 L’any 1985 es proclamà campió de Catalunya en dobles amb M Valentí Guanyà, en dobles, dos tornejos del circuit de tennis Grand Prix precedent de l’ATP Tour Kitzbühel 1974, amb Iván Molina i Bogotà 1979, amb Emilio Montano Guanyà també tres tornejos en individual i un en dobles en la categoria chal-lenger Fou membre de l’equip colombià de Copa Davis En categories de veterans, ha assolit en diferents ocasions els Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món, tant en individual com en dobles i també per equips, amb el Club…

El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys cinquanta també fou membre de…

Membre del Club Natació Banyoles i del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, s’inicià en natació i waterpolo i arribà a competir al Campionat d’Espanya de natació Debutà en competicions de salvament i socorrisme l’any 1972 Guanyà diversos títols estatals d’individual Participà en competicions internacionals amb la selecció estatal, entre les quals, tres Campionats del Món 1974, 1976, 1978 Es proclamà campió del món per equips i guanyà la medalla de bronze d’individual 1974, competició en què també fou bronze en la prova de 50 m salvament de maniquí i baté el rècord d’…

Vinculat al Club Natació Manresa, del qual fou president en tres ocasions en el període 1950-62, impulsà la piscina coberta del club segona d’aquestes característiques construïda a Espanya Fou vicepresident de la federació catalana i de la comissió estatal de natació escolar i utilitària 1953-57 que el 1956 assolí l’acord ministerial que declarava la natació “d’interès nacional” i que s’havia d’iniciar en edat escolar Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Manresa d’argent 1954 i or 1959 l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana 1956 i la placa d’…

Pivot, després de dues temporades al Fórum de Valladolid 1983-85, en les quals fou el màxim rebotador de la Lliga ACB, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1985-92 La primera temporada, en no tenir encara la nacionalitat espanyola, inicialment només jugà la competició europea, però finalment va disputar els últims partits de l’ACB i el play-off pel títol Amb el Barça aconseguí la Recopa d’Europa 1986, la Copa Korac 1987, quatre Lligues 1987-90, tres Copes del Rei 1987, 1988, 1991 i la Copa Príncep d’Astúries 1988 Com a entrenador del FC Barcelona fou entrenador ajudant d’Aíto García Reneses en el…

El propòsit de la companyia era difondre el teatre de text del seu temps, i aviat esdevingué un dels centres de referència per a la dramatúrgia contemporània britànica i mundial Des de l’estrena de Look Back in Anger 1956, de John Osborne, el Royal Court ha tingut un paper dinamitzador de la dramatúrgia en llengua anglesa, i pels seus escenaris han desfilat noms com David Hare, Sam Shepard, Edward Bond, Arnold Wesker, Harold Pinter, Caryl Churchill, Richard O’ Brien, Sarah Kane, Martin Crimp, Joe Penhall, Jez Butterworth, Anthony Neilson, Martin McDonagh o Mark Ravenhill El…

Fou creada l’any 1992 amb l’objectiu de fer de pont entre el món de la recerca i la universitat i la societat Dirigida des dels seus inicis pel periodista, escriptor i biòleg Martí Domínguez, ha rebut diversos reconeixements, com ara el premi APPEC a la millor revista del 2007, el premi Ciencia en acción 2006, el premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2009 per la monografia "Els nostres naturalistes" i el Premi Nacional de Recerca 2020 de Comunicació Científica 2021 El seu director, Martí Domínguez, rebé el 2007 el Premi Nacional de Cultura en la categoria de periodisme de la…

Ofereix el nom i els anys de regnat dels més de tres-cents faraons que regnaren Egipte des de Menes dinastia I fins a Merenptah dinastia XIX, precedits pels déus que governaren abans Fou trobat en una tomba de la zona de Luxor, en l’anvers d’un document de caràcter comptable Actualment s’exposa al Museu Egipci de Torí, on es diposità poc després de la seva troballa per Bernardino Drovetti el 1822 La fragilitat del document i la facilitat amb què es deteriorava provocaren que, el 1938, Giulio Farina segellés el document entre dues fulles de vidre El 2008 es trobaren noves restes…