Resultats de la cerca

Enginyer químic per la Universitat de Wiesbaden En morir el seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny 1880, accedí a la direcció de L’Espanya Industrial Fou tinent d’alcalde de Rius i Taulet durant els preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Alfons XIII el creà comte de Santa Maria de Sants 1908 Client i amic dels pintors del seu temps, la seva important collecció —iniciada el 1894— sobresortí, però, per les peces medievals obres de Bernat Martorell, Jaume Huguet, Pere Garcia de Benavarri, Fernando Gallego, Aine Bru, etc fou exhibida parcialment al Segon Saló Mirador de…

Novellà, amb una gran dosi de nostàlgia, els anys perduts en el panorama fosc d’una Argentina contradictòria i per a molts impossible Cal esmentar les novelles Aquí vivieron 1949, Misteriosa Buenos Aires 1951, Los ídolos 1953, La casa 1954, Los viajeros 1955, Invitados en el Paraíso 1957 i, sobretot, Bomarzo 1962, obra mestra, recreació esplèndida del Renaixement italià on l’autor broda el perfeccionisme verbal i una minuciosa capacitat d’observació sobre les persones i les coses una recreació semblant, si bé no tan reeixida, presenta El Unicornio 1965, sobre l’edat mitjana, i El…

El 1941 publicà el seu primer llibre, el recull de narracions Il gioco segreto Amb Menzogna e sortilegio 1948 obtingué el premi Viareggio Del 1957 és L’isola di Arturo traducció catalana de Joan Oliver, 1965, per la qual obtingué el premi Strega, i del 1963 és Lo scialle andaluso La característica més original de la seva obra és una constant versatilitat estilística, que li permet, en les seves pàgines millors, de fondre la representació realista de les motivacions psicològiques amb la transposició lírica de personatges i situacions a un pla fabulós, ple de símbols i mites El…

Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats,…

Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz  1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el  Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari 1893 El…

Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que…

Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La…

Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft , ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904 La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura Intentà d’aplicar la seva teoria idealisme al francès i establí un parallel entre els fenòmens culturals i els canvis…

Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere…

Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en…