Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera literària exaltant la força, la vigoria juvenil i la bellesa física Les Olympiques , 1924 La Rose de sable 1933, publicada el 1951 i Les célibataires 1933, publicada el 1951 marcaren la seva maduresa, que havia de culminar en la tetralogia de Les jeunes filles 1936-39, centrada en la seva misogínia Egotista, de religiositat jansenista i amb un estil d’escriptura inigualable, conreà també el teatre, utilitzant temes i personatges històrics La reine morte 1942, Le maître de Santiago 1947, Port-Royal 1954, etc Tornà a la narrativa del 1930 al 1971 no havia…

Després d’uns inicis dins la pintura tradicional, tingué una etapa surrealista 1948 amb una obra molt acurada Rebé fortes influències de J Torres García i J Miró Installat a Madrid el 1955, continuà el seu treball pictòric en la recerca de grans superfícies, del gruix matèric i del grafisme, recerca que desembocà en la utilització de les xarpelleres 1956, les quals estripava, cosia i pintava bàsicament en blanc i negre o negre i vermell, ja sia en gruix o en superfície esfilagarsada deixant veure el bastidor i foradant el suport tradicional de la pintura Així expressà d’una…

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició…

Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080…

El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Préstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu 1913 El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura Impulsà l’Acció Social Agrària del dit organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters Intervingué en la…

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000…

Especialista en història medieval, fou professor ordinari de la Universitat Frederic II de Nàpols des del 1968, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1973 i, des del 1974, membre del comitè científic de l’Institut Internacional d’Història Econòmica Francesco Datini, de Prato Itàlia La seva investigació s’ha centrat en l’economia i el comerç a la Mediterrània, especialment del sud d’Itàlia i Catalunya El 1967 publicà I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV Collaborà en la Storia del Mezzogiorno amb la part Il…

Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997,…

Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la…

En installar-se a París 1958, abandonà la pintura abstracta i creà 1960 el Groupe de Recherche d’Art Visuel, amb l’objectiu d’investigar els efectes visuals de la llum i el moviment, en què l’espectador té un paper lúdic Al començament dels anys seixanta realitzà els primers mòbils, els primers relleus de fusta amb progressions de nivells de rotació i caixes de llum manipulables Experimentà amb la llum en projeccions, raigs de llum en moviment, reflexos de mòbils translúcids i installacions de llum radiant Més endavant creà ambients dins laberints mòbils que poden ser travessats…