Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…

Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a…

Estudià a Harvard, universitat on fou professor des del 1948, després d’haver-ho estat a les de Minnesota 1936-45 i Indiana 1945-48 Principal popularitzador, després de JBWatson, del conductisme, en les seves recerques sobre l’aprenentatge descobrí l’anomenat condicionament operant o instrumental, aplicable a gairebé tots els camps pràctics de la psicologia instrumentalment el seu invent més conegut és l’anomenada caixa de Skinner , consistent en una gàbia per a rates proveïda d’una palanca que, en fer-la anar l’animal, li fa arribar el menjar Defensà l’ensenyament programat, amb el…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que…

Germà de Frederic Muset i Ferrer, estudià a Montserrat i fou deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M de Gibert Posteriorment anà a França, on amplià i perfeccionà els estudis musicals a la Schola Cantorum de París Treballà la improvisació amb l’organista de Notre-Dame, L Vierné Fou organista a Sabadell, i el 1934 ho fou de la catedral de Barcelona Es traslladà a Sydney 1939-46, on actuà El 1945 visità els EUA, i actuà a Nova Jersey Del 1946 al 1949 tornà a visitar els EUA i també el Canadà Féu concerts d’orgue a Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia De retorn a Barcelona, el 1949,…

Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més…

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…

Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de…

Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del…