Resultats de la cerca
Es mostren 30607 resultats
cortina
Micologia
En alguns gèneres de bolets, conjunt de filaments molt delicats, procedents del vel parcial, que uneixen el marge del capell a la cama.
És ben visible quan el carpòfor és jove En estendre's el capell, es trenca i resta formant una mena de teranyina poc visible a la part superior del peu i al marge del capell És típica dels cortinaris
cronòmetre
cronòmetre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge de molta precisió per a mesurar intervals de temps molt petits i amb la particularitat que hom pot parar les busques instantàniament.
trilogia de Fallot
Patologia humana
Cardiopatia congènita molt rara constituïda per una estenosi de l’artèria pulmonar, per una hipertròfia del ventricle dret i per una comunicació interauricular.
confitar
Gastronomia
Coure un aliment submergit en oli o en un altre greix a temperatura molt suau, de manera que s’estovi sense agafar color.
bombarda
Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…
glasseta
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, amb lligat de plana o d’encordillat, poc nombrat i molt aprestat, que hom empra per a folres de vestits.
al·lita
Geologia
Sòl molt evolucionat, que ha sofert una migració de la sílice, amb el subsegüent enriquiment en alumini i ferro de la fracció argilosa.
agnostus
Paleontologia
Gènere d’artròpodes de la classe dels trilobits, integrat per espècies de dimensions molt petites (alguns mil·límetres), i solament amb dos segments abdominals.
És característic del Cambrià mitjà
antefixa
Art
Motiu ornamental molt freqüent a l’arquitectura clàssica, col·locat al coronament de les cornises per tal de dissimular l’extrem de les teules.
Sovint eren fetes de terra cuita, tenien forma de palmeta, de fruita o bé de cap humà
boina
Detall d’una boina
© Fototeca.cat
Indumentària
Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre, usada inicialment al País Basc i a les zones veïnes.
Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>