Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
clorur d’argent
Química
Pólvores blanques que s’ennegreixen a la llum i es fonen a 455°C.
Insoluble en aigua, és soluble en les solucions d’amoníac i de tiosulfats o cianurs alcalins per formació de complexos És obtingut precipitant una solució de sal d’argent amb un clorur És emprat en fotografia
arsenur
Química
Compost d’arsènic amb un metall de fórmula, p ex, M 3 I
As o M 3
As 2
.
Els arsenurs són obtinguts generalment escalfant una mescla de llurs constituents, i es descomponen per l’acció dels àcids diluïts alliberant arsina En el cas dels metalls alcalins i alcalinoterris l’aigua produeix ja la descomposició
Solans
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), al SW del terme, dins l’antic terme de Guils de Cantó.
És situat a l’esquerra del riu de Solans , afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó Aigua amunt del nucli hi ha l’església de Sant Miquel
Usumacinta
Riu
Riu de l’Amèrica Central que corre per Guatemala i el S de Mèxic, als estats de Chiapas i Tabasco (1 100 km).
Neix a la Sierra de los Cuchumatanes W de Guatemala i, en direcció general NW, fa de frontera amb Mèxic, abans de desembocar a la badia de Campeche, dins el golf de Mèxic, aigua avall de Palizada
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
maar
Geologia
Cràter d’explosió produït per la interacció de magma i aigües subterrànies.
Té forma de petita depressió envoltada per una muralla circular de material piroclàstic En certes ocasions, la depressió central és ocupada per una massa d’aigua estagnant, com s’esdevé al morfotip de l’Eifel, a Alemanya
isopícnic | isopícnica
Geografia
Dit de la superfície de densitat constant.
Semblantment al cos de la temperatura isotermes i de la salinitat isohalines, la representació gràfica de les superfícies de densitat constant dóna informació sobre l’estructura horitzontal i vertical de les masses d’aigua a l’oceà
hemicel·lulosa
Química
Cadascun dels polisacàrids de cadena curta, derivats d’hexoses i de pentoses, que formen part, juntament amb la cel·lulosa, de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors i constitueixen les substàncies de reserva i de creixement.
Són insolubles en aigua i solubles en àlcalis diluïts del 4% al 5% Fàcilment hidrolitzables pels àcids, donen sucres diferents de la glucosa, principalment mannosa i xilulosa, i tenen menys resistència química i mecànica que la cellulosa
xampú
Farmàcia
Cosmètica
Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.
Els antics xampús eren una solució aquoalcohòlica de sabó aromatitzada adequadament, però actualment hom empra preferentment els tensioactius semisintètics, detergents aniònics en forma de sals sòdiques dissolts en aigua i alcohol, amb un pH Y 5, aproximadament
putrescina
Bioquímica
Diamina molt tòxica, d’olor desagradable, que es forma en la putrefacció de les proteïnes per descarboxilació de l’ornitina (ptomaïna).
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, que es fon a 28°C i bull a 159°C Presenta caràcter fortament bàsic i és emprada en síntesi orgànica Forma un dihidroclorur que per escalfament es converteix en pirrolidina