Resultats de la cerca

Així, Pompeio et Appuleio consulibus equival a ‘any 14 dC’ Tiberio IV et Caesare II cons, a ‘any 21 dC’, si no ho eren per primera vegada post consulatum Basilii XXIV, a ‘any 565 dC’, referit als anys després del seu consolat si no havien estat elegits més cònsols Aquest sistema s’acabà amb el consolat de l’emperador Justí II, el 566 cronologia

L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix laseva situació

El lloc de Bonastre és documentat des de l’any 1011 De l’església de Santa Magdalena de Bonastre Alastre no se’n fa esment, però, fins a l’any 1270, que apareix en el testament de Ramon de Noguera d’Albinyana És probable que fos sufragània de Sant Bartomeu de Puigtinyós, esmentada l’any 1214 L’església actual és una construcció d’època barroca

Entrà al Comitè Olímpic Espanyol COE l’any 1989 i al Comitè Olímpic Internacional COI com a representant d’Espanya l’any 2001 El 2012 fou escollit membre de la comissió executiva del COI i fou membre de la comissió de coordinació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi 2014 Des de l’any 2000 també és vicepresident de la Unió Internacional de Pentatló Modern

Resident a Catalunya des de finals de la dècada de 1960, participà a la primera marató de Catalunya l’any 1978 L’any 1981 corré a la marató de Nova York i l’any 1982 aconseguí la seva millor marca, de 222,10 h, en el Campionat d’Espanya Fou campió de Catalunya de marató en dues ocasions 1981, 1983 i una vegada dels 30 km 1983

Inicià la seva activiat com a jutgessa el 1991 i l’any següent s’incorporà a la junta directiva de la Federació Catalana de Pentatló Modern i Triatló Des d’aquell any és jutgessa estatal i responsable del Comitè de Jutges de Catalunya L’any 2008 accedí a la vicepresidència i fou escollida tresorera de la Federació Catalana de Triatló És la presidenta del Club Triatló Sabadell

Nascut en una família camperola, a dos anys fou reconegut com la reencarnació del tretzè dalai-lama Cursà estudis budistes i el 1959 assolí el nivell Geshe Lharampa de filosofia budista L’any 1950 assumí el poder polític del Tibet El 1959, arran de l’empitjorament de la situació política, motivada per l’enduriment de l’ocupació militar xinesa iniciada l’any 1950 i per una insurrecció de la població, s’exilià a Dharamsala, a l’Índia, on establí un govern a l’exili i treballà per la difusió dels principis budistes i la defensa dels tibetans Com a líder visible de la…

Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb…

La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros… ” Més endavant, i segons un…

L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…