L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església. Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “castro de Pubal”. En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte. També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés. En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní. Gausfred Bastons (Gaufredi Bastoni) tingué un paper important al costat dels comtes de Barcelona. Apareix, segons el Liber feudorum maior, acompanyant Ramon Berenguer I el 1056, any en què aquest comte cedí a Almodis en esponsalici el comtat de Girona. També serví d’hostatge, tal com diu Santiago Sobrequés, de Ramon Berenguer II de Barcelona, amb relació al seu germà Berenguer Ramon II. L’any 1118, era senyor d’aquests dos castells Guillem Gausfred, segurament fill del precedent; en aquesta data aquest Guillem prestà fidelitat als comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i Dolça. Aquest magnat apareix signant diversos documents comtals després conservats al Liber feudorum maior. Tal com explica J. Pella i Forgas, l’any 1149, Guillem Gausfred vengué el castell de Púbol als senyors de Llers. L’any 1209, segons A. de Fluvià, Arnau de Llers féu testament. Encara, però, el 1210, aquest senyor, tal com explica J. Badia, alliberà els seus vassalls dels mals usos. Aquest Arnau fou pare de Berenguer de Llers —que es quedà la senyoria principal— i de Guillem de Cervià, senyor de Púbol. D’acord amb J. Miret i Sans, l’any 1234, Hug de Cervià comprà a Guillem de Cervià el castell i la vila de Púbol, que devia tenir en feu pel monarca. L’any 1241, surt esmentat un “dominus castri de Pubulo”, amb relació a unes rendes del lloc de la Pera. El 1358, Francesc de Cervià era senyor del castell. Vers els anys 1365-70, els Campllong esdevingueren senyors d’aquest lloc. Cap al 1420 els Corbera passaren a ésser els nous senyors de Púbol. Segons Francesc Monsalvatje, l’any 1438, el rei empenyorà a Berenguer Joan de Requesens la jurisdicció criminal i el mer i mixt imperi d’aquest lloc. En el moment de començar la guerra civil catalana del segle XV, era senyor de Púbol Arnau Guillem de Muntanyans. L’actual castell palau de Púbol, segons Joan Badia, és una obra bàsicament del segle XIV, que sofrí reformes importants als segles XV i XVI, i en segles posteriors.