Resultats de la cerca

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor…

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de JLA Duprato Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868 Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse , esdevingué una de les marxes militars més populars de França A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes Aconseguí un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville 1887, i obres com Rip van Winkle 1882, Surcouf 1887 o Panurge 1895 el convertiren en un dels…

Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples,…

Estudià cant a París i el 1877 debutà a l’Òpera de Lió amb el paper de Saint-Bris Les Huguenots A partir del 1880 s’installà a la capital de França, i durant el període de 1883-93 hi actuà sovint a l’Òpera Destacà també al Covent Garden de Londres, on cantà entre el 1891 i el 1904, i el 1893 es presentà al Metropolitan de Nova York, escenari que visità regularment fins el 1908 Notable intèrpret de personatges com el de Mefistòfil Faust , participà en les estrenes d’òperes de J Massenet Le Cid , 1885 La navarraise , 1894 i de C Saint-Saëns Ascanio Fou especialment aplaudit…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El…

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929…

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia…

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…