Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
Els treballs perduts
Literatura catalana
Novel·la de Joan Francesc Mira, publicada l’any 1989.
Narra la història de Jesús Oliver, bibliotecari de la universitat que deixa la feina, abandona la muller i trenca amb els prejudicis de la seva classe social per anar-se’n a viure a un palau propietat del seu difunt avi situat al barri vell de València amb la intenció de muntar una biblioteca de 144000 volums que aplegarà totes les branques del coneixement humà Des del moment en què Jesús Oliver pren possessió del vell casalot, ha de lluitar contra l’interès dels familiars per declarar-lo oficialment boig i, per tant, incapaç d’administrar l’herència de l’avi Tot això amb la intenció d’…
Sant Pau de Segúries

Sant Pau de Segúries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al límit amb la Garrotxa, situat a la vall del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Pau de Segúries, de petita extensió 8,66 km 2 , confronta al N amb Camprodon, a l’E i S amb la Vall de Bianya Garrotxa, i a l’W amb Sant Joan de les Abadesses El municipi es troba a la vall del Ter, al punt d’unió de la vall de Sant Joan, a la qual pertany, amb la Vall de Camprodon Allargat de N a S, el terreny és suau i relativament pla prop de la vall del Ter, especialment a la banda esquerra, on es localitzen els conreus Això fa que sigui aquí on es concentri el poblament humà Al sector NW s’alcen diversos contraforts de la Serra Cavallera…
Vila medieval de Sabadell
Art romànic
Vista aèria del nucli primitiu de la vila de Sabadell centrat per l’església de Sant Feliu o antiga pabordia de Sant Salvador TAVISA-J Todó Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui formen el terme municipal de Sabadell Entre ells, la serra de la Salut , anomenada així pel santuari marià que hi va ser edificat Allí va néixer Arragona avui Arraona, poblat que seria progenitor de Sabadell El riu Ripoll separa la serra de la Salut del pla on és situada la ciutat aquesta separació és marcada físicament per un ample i profund esvoranc Els romans també es van enamorar de la serra…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
tanca
Element mòbil, generalment metàl·lic, constituït d’un marc amb barrots i uns peus perquè s’aguanti dret, que hom utilitza per a barrar el pas a vehicles i a vianants en cas d’obres o quan es tanca una via al trànsit.
d’ús intern
Farmàcia
Dit dels medicaments que hom introdueix a l’interior del cos, generalment per la boca —via oral—, per tal de fer-los passar a la sang (efecte sistèmic); en alguns casos hom intenta una acció local sobre la mucosa gàstrica o intestinal.
dopatge
Esport
Administració o ús per un individu sa d’un agent estrany a l’organisme (generalment un producte químic) o de substàncies fisiològiques en quantitats anormals o introduïdes per una via anormal amb l’objectiu d’augmentar el rendiment en una competició esportiva.
Pràctica establerta com a illegal i contrària al reglament dels diversos esports, s’inicià en els esports més durs, com és ara el ciclisme o la boxa, fins a ésser introduïda en tots els esports Les substàncies més habitualment utilitzades en el dopatge són els anabolitzants , l’ androsterona , la somatotropina , l’ eritropoetina , els diürètics , la creatina i diversos tipus d’ estimulants La lluita antidopatge fou institucionalitzada el 1966 amb el control efectuat als corredors del Tour de França Actualment es fan proves antidopatge en totes les grans competicions i s’imposen greus…
placa de càrrega
Construcció i obres públiques
Dispositiu utilitzat en l’assaig del mateix nom, destinat a conèixer les condicions d’assentament d’una zona de terreny o del ferm d’una via sota l’efecte d’una càrrega estàtica normalitzada, aplicada per graons a un ritme també normalitzat.
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).