Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Editorial Lletres Valencianes
Historiografia catalana
Editorial fundada per Ricard Sanmartín (1889 – 1974), que dirigí en col·laboració amb Carles Salvador, i que publicà entre el 1948 i el 1956.
Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…
Lluís Mas i Gil
Historiografia catalana
Historiador.
Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…
Pau Porcet i Casas
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia…
Agustí Parés
Historiografia catalana
Historiador i prevere rossellonès, d’expressió francesa.
Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J…
Francesc Tallades i Venrell
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia del bisbe…
Gaetano Fraschini
Música
Tenor italià.
Fou alumne de F Moretti i debutà l’any 1837 a la seva ciutat natal El principi de la seva carrera estigué dominat per la interpretació de les òperes de G Donizetti, del qual estrenà Marino Faliero , però també interpretà obres d’altres compositors, com Cordella Gli avventurieri Consolidat com un dels grans tenors italians del seu temps i estrella principal del Teatro San Carlo de Nàpols, on actuà cada temporada fins el 1848, fou en aquells anys que començà la seva carrera internacional, la qual li possibilità entrar en contacte amb G Verdi Aquest compositor li confià papers en…
John Lee Hooker
Música
Cantant i guitarrista de blues nord-americà, considerat el pare del boogie.
Nascut al Mississipí rural, ja d’adolescent s’interessà pel gòspel i el blues Després de passar per Memphis i Cincinnati, el 1948 s’establí a Detroit, on feu les seves primeres gravacions, entre les quals Boogie Chillen , acompanyant-se només amb guitarra elèctrica Èxits posteriors foren Dimples 1956 i Boom Boom 1962, que influïren músics de pop britànics És difícil establir el catàleg dels seus enregistraments, que han estat molt abundants, perquè sovint els feu sota pseudònim entre d’altres, Birmingham Sam, Delta John, Texas Slim o Johnny Lee De la seva guitarra surten tons…
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de Sant Pere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de Sant Pere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà la comanda de la Joncosa, sense les Gunyoles, i el…
Raimon de Miravalh
Música
Trobador provençal.
Membre de la baixa noblesa, en 1209-11, com a conseqüència de la croada albigesa, perdé el castell de Miravalh, prop de Carcassona, que compartia amb dos germans seus Fou protegit pel comte Ramon VI de Tolosa i el vescomte Ramon Roger de Besiers, i visità les corts de Pere II d’Aragó i Alfons VIII de Castella Personatges com Ramon Vidal de Besalú i Matfred Ermangaut el consideraven l’encarnació ideal de l’amant cortès De les seves quaranta-vuit cançons conegudes, tan sols en queda la música de vint-i-dues, que transmet en la seva totalitat el Cançoner R París Bibl Nationale, fr…
Johann Christoph Gottsched
Música
Crític, assagista i dramaturg alemany.
Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del…