Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Kiko Veneno
Música
Pseudònim de Josep M. López Sanfeliu, cantant, compositor i instrumentista de pop-rock.
Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995, Punta Paloma 1997, Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001, Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005…
colorimetria
Química
Designació antiga de l’absorciometria de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…
Rafael Martí i Orberà
Teatre
Autor teatral.
S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són Els tres nòvios de Toneta 1923, Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador…
,
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i…
Berenguer Sunifred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1079-99) i arquebisbe de Tarragona (1091-99).
Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu…
Gimnàs Blume
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un…
Julien Gracq
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Louis Poirier.
Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al…
Luis Suárez Miramontes
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona provinent del Deportivo de la Coruña Jugà al Barça set temporades 1954-61, en la primera de les quals alternà amb la filial Espanya Industrial Jugant d’interior, es convertí en l’ídol de l’afició, juntament amb Kubala Disputà 216 partits i marcà 112 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960 Fou distingit amb la Pilota d’Or com el millor jugador europeu 1960, el primer jugador espanyol en aconseguir aquest guardó Després de perdre la final de la Copa d’Europa 1961, fou traspassat a l’Inter de Milà 1961-70…
Antoni Dalmases i Pardo
Literatura catalana
Novel·lista.
Filòleg i professor, ha conreat la narrativa infantil i juvenil De la primera destaquen Són estranys, els grans 1995, El grill tabalot 1995 i Els ulls d’en Joan 1996 de la segona, Els llums irreals 1989, Doble joc 1994, premi Gran Angular 1993, Silvestre Malasang 2001 i Els silencis de la Blu 2015 És autor d’una desena de novelles, i obtingué el premi Fiter i Rosell 1987 per La revolta de Job 1992, el Marià Vayreda 1991 per La infinitud dels parcs 1993, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera 1993, el Sant Joan 1998 per Al mig del camí i el premi Gran Angular 2005…
Irène Jarski
Música
Soprano i pedagoga francesa.
Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964 Des del 1972 és professora del Conservatori Experimental Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980 Aquest darrer any fundà a París el taller ’La veu contemporània', i el curs 1980-81 fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori des…