Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Esteve Miralles i Torner
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia Com si tinguessis temps 2014, Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions televisius Dones d’…
Javier Alejandro Mascherano
Javier Alejandro Mascherano
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista argentí, conegut com el Jefecito.
Debutà amb el River Plate el 2003, amb el qual guanyà la Lliga 2004 Passà després al Corinthians 2005-06, amb el qual aconseguí la Lliga del Brasil 2006 Després d’una temporada al West Ham anglès, jugà amb el Liverpool fins el 2010, que fou fitxat pel Futbol Club Barcelona , on jugà de migcampista defensiu i de defensa central, i on guanyà quatre campionats de Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, dues Lligues de Campions 2011, 2015, quatre Copes del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, dues Supercopes d’Europa 2011, 2015, tres Supercopes d’Espanya 2011, 2013, 2016 i dos Mundials de Clubs 2011, 2015 El 2018…
,
Kip S. Thorne

Kip S. Thorne
© California Institute of Technology (Caltech) / Jon Rou
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Princeton 1965, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica i científica al California Institute of Technology, on es graduà 1962, i on del 1991 al 2009 ocupà la càtedra Feynman de física teòrica, que des d’aquest any exerceix com a emèrit Els seus camps d’interès són l’astrofísica relativista i gravitatòria, amb especial referència als forats negres i les ones gravitacionals , i ha desenvolupat una controvertida teoria sobre els viatges en el temps forat de cuc Fou un dels impulsors del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , i…
Manel Rodríguez i Castelló
Literatura catalana
Poeta.
És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978, Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983, De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986, L’acròbata dels ponts 1989, Matèria primera 1993, Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999 2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001, Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament 2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat…
Jordi Bertran
Arts de l'espectacle (altres)
Músic i titellaire.
El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món i ha…
Vladimir Sergejevič Solov’ov
Vladimir Sergejevič Solov'ov
© Fototeca.cat
Filosofia
Religions orientals
Filòsof i teòleg rus.
Professor de filosofia a Moscou 1875, entrà en el ministeri de l’educació de Peterburg 1877-81 Íntim amic de F Dostojevskij, influí considerablement en les seves idees — segons alguns, li inspirà la figura d’Alexis Karamàzov — Partidari de l’ eslavofilisme i crític del racionalisme occidental, concebé un ecumenisme en el qual Rússia feia de pont d’unió entre Orient i Occident El 1889, amb la publicació de La Russie et l’Église universelle , proclamà el seu ideal catòlic, que li valgué la censura del Sant Sínode Filosòficament influït per l’ idealisme alemany , sobretot per Hegel…
Artau de Claramunt
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Li ha estat atribuïda la novella sentimental Triste deleytaçión , signada amb les inicials FADC Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor Era, potser, comanador de la Guàrdia L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní Escrita en prosa i vers, consta de dues parts la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón la segona transporta el lector a un…
,
Mitanni
Història
Antic regne de l’Orient Mitjà (~1560 — ~1350 aC), centrat en l’Alta Mesopotàmia.
Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna , la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihitita El primer rei documentat és Šuttarna I ~1560 El succeí Parattarna ~1545, que sotmeté Alalakh Síria i Kizzuwadna Cilícia Sota Saustatar ~1500, Mitanni arribà al seu apogeu s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’, bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne 1472 Artatama I 1450 inicià la política proegípcia matrimoni de la…
Lluís Bordas i Munt
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Professor d’idiomes, traductor i gramàtic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831, Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…
,
l’Espelt

Vista parcial del poble de l’Espelt (Òdena)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Òdena (Anoia), situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada.
L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al segle XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com…