Resultats de la cerca

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…

Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana I i …

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i…

Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents Orfe de pares 1534, es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542 Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig Urgell, de Lleida, d’Horta de Sant Joan Terra Alta Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien molta gent…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la…

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el retaule major…

Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als projectes…

Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’avanç…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí…

Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats…