Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
Santa Maria del Camí (Veciana)
Art romànic
Situació Antiga capella o hospital del camí ral d’Aragó, que fou seu des del segle XIII d’un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al peu de la carretera N-II, entre els quilòmetres 539-540, uns 7 quilòmetres de Jorba en direcció a Cervera També s’hi pot anar des de Veciana per una pista oberta recentment Cal demanar la clau a la masoveria que hi ha al costat de l’església FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG729098 Història Aquest petit priorat sorgí a partir d’una capella de camí que es trobava a l’antic terme del castell d’Albarells…
Santa Maria de Lacera (Sopeira)
Art romànic
Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’…
Josep Maria Vázquez i Pibernat
Música
Compositor i director català.
Vida Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i també a l’Escola Municipal de Música Tingué A Abreu, F de P Sánchez i Gavagnach, J Lamote de Grignon i A Nicolau entre els seus mestres L’any 1910 emigrà a Buenos Aires A la capital argentina, dirigí algunes entitats corals i seguí el camí de molts altres músics emigrants europeus A més exercí la docència a l’Institut Fontova, centre del qual arribà a ser el director Compongué dues sarsueles i redactà alguns mètodes pedagògics, com ara Prontuario moderno de la música 1902 i Teoría de la música 1912 Bibliografia Complement bibliogràfic…
Estadi Municipal Josep Maria Pallàs
Atletisme
Estadi d’atletisme de Vic, situat a la zona esportiva municipal.
Projectat per l’arquitecte Miquel Àngel Ordeig Mata, fou inaugurat el 1986 amb un encontre internacional entre les seleccions d’Escòcia, Galles i Catalunya La installació porta el nom de Josep Maria Pallàs, que fou el màxim impulsor de l’atletisme a la capital osonenca i que posà els fonaments del Club Atlètic Vic 1929, que hi té la seu La pista, de material sintètic, consta de vuit carrers i 400 m de corda Posteriorment, s’hi afegí una graderia per a més de 1000 persones i una recta coberta de 80 m, ideal per als entrenaments durant l’hivern Ha acollit l’organització del Campionat d’Espanya…
Anna Maria del Santíssim Sagrament
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptora mística.
De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres…
,
Santa Maria d’Alaó (Sopeira)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’indret on s’aixeca l’antic monestir, a tocar de la Noguera Ribagorçana ECSA - J Todó L’antic monestir de Santa Maria d’Alaó és situat als afores del poble de Sopeira, vers el NE, a tocar del marge dret de la Noguera Ribagorçana, al costat de l’embassament de Sopeira Actualment, l’església del monestir fa les funcions de temple parroquial de la població Mapa 32-11 251 Situació 31TCH146876 Per a arribar a Sopeira cal agafar la carretera N-230 que de Lleida es dirigeix a Vielha L’itinerari per a arribar al monestir està ben indicat, hi mena un camí asfaltat que arrenca…
Josep Maria Madern i Sostres
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i La vida dels somnis 2007 Publicà també…
,
Santa Maria de Vilardida (Montferri)
Art romànic
El lloc de Vilardida és conegut des de la segona meitat del segle X, quan és esmentat entre les afrontacions del castell de Castellví de la Marca en un document dels anys 960-990 El 1151 Ponç Pere donà en feu Vilardida a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases És possible que en aquest moment o poc després es bastís una església a l’indret No tenim, però, notícies directes de la capella fins el 1414, que apareix com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona Tanmateix, per l’antiguitat de l’ocupació del lloc, no podem descartar que els seus orígens…
Josep Maria Comella i Fàbrega
Música
Compositor, organista i director català.
Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons collaboradors de…
Santa Maria d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família…