Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
as

As del coll d’oros
Carta que, en la numeració de cada coll, és l’u i, en la majoria dels jocs, trumfa totes les altres cartes del mateix coll.
rei

Rei del coll d’oros
Jocs
En el joc de cartes, la dotzena carta de cada coll, que duu pintada la figura d’un rei.
sota

Sota del coll d’oros
Jocs
En cada coll del joc de cartes, la superior al nou i inferior al cavall, que porta estampada una figura de patge.
ànec collverd
Ànec coll-verd, mascle i femella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície.
El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
cavall

Cavall del coll d’oros
Jocs
En el joc de cartes, la carta de cada coll on hi ha pintat un home a cavall i que va marcada amb el nombre 11, la qual sol valer més que la sota i menys que el rei.
esquella

Vaca amb una esquella penjada al coll
Ramaderia
Espècie de campana petita (de 14 a 20 cm d’alçada, aproximadament), sovint d’aram, cilíndrica o quasi cilíndrica, que hom posa, generalment, al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.
En el bestiar boví és subjectada amb un collar de cuir i la pot dur un cap o diversos, segons el nombre de caps del ramat en el bestiar oví i en el cabrú és subjectada amb un collar de fusta i sempre la duu només el mascle del ramat
Lliçà de Vall
La gran torre de Can Coll de Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
riu de Sallent

El riu de Sallent, al seu pas per Coll de Nargó
© Fototeca.cat
Riu
Curs fluvial de Coll de Nargó (Alt Urgell), afluent, per la dreta, del Segre.
Es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques
Eduard Ferrés i Puig
Façana de can Coll, d' Eduard Ferrés i Puig , a la Gran Via de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1897.
Caricaturista al “Cu-cut", amb el pseudònim de Feréstech Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme Alguna de les seves obres —xalet del Clot del Moro, a la Pobla de Lillet— ha estat atribuïda erròniament a Gaudí Influït per la Sezession, és autor de diverses cases a Barcelona, can Coll 1912, can Aguadé 1914, can Damians magatzems El Siglo, premi de l’ajuntament, del 1915, can Ferrer-Vidal 1916 Construí importants hotels per a l’empresa Marquet, com el Palace de Madrid i el Ritz de Barcelona Tingué una participació…