Resultats de la cerca
Es mostren 11304 resultats
Alessandro Parronchi
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva poesia evolucionà d’un primitiu hermetisme a un posterior intimisme Per strade di bosco e di città 1954, L’apparenza non inganna 1966, Pietà dell’atmosfera 1970, Replay 1980, Climax 1990, Per strade di bosco e di città 1994, Poesie 2000, etc Publicà nombrosos estudis sobre els principals pintors i artistes moderns i contemporanis, especialment italians
Carles Pedrell
Música
Compositor uruguaià d’origen català.
Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa
Agrupació Socialista Josep Pallach
Partit polític
Grup socialdemòcrata i catalanista d’efímera durada sorgit el 1977 d’una escissió del Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) disconforme amb la línia de Josep Verde respecte al procés d’unificació del socialisme català.
El precedí la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, editor de Lletres a l’Opinió Era liderat per Amadeu Cuito, Josep Buiria i Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach Al novembre de 1978, significats membres de l’agrupació Lídia Bargalló, Gabriel Almodóvar, Josep Buiria, Enric Nosàs i Albert Vergès inscrigueren el Partit Socialista Democràtic
Revista Lul·liana
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a Barcelona (octubre del 1901-desembre del 1905) que es proposà com a tasca l’estudi i l’actualització del pensament de Ramon Llull.
Fundada i dirigida per Salvador Bové, hi collaboraren especialment Joan Avinyó i Joan Maura i Gelabert Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull
Manuel Sirvent
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà 1833, de la qual fou repetidament secretari Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l’hôpital Saint-Jean et de l’hospice de la Miséricorde , i el llibre de poemes Raison et folie 1835
Lluís Serrallonga i Guasch
Història del dret
Funcionari de l’administració local.
Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en collaboració amb JMde Casacuberta, als Estudis Universitaris Catalans 1914, i el Vocabulari jurídic català 1934, amb Rafael Folch i Capdevila
Edward Sapir
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen alemany.
Fou professor a les universitats de Califòrnia, Chicago i Yale De formació inicialment historicista, a partir de Humboldt desenvolupà les seves idees sobre les connexions entre la llengua i la cultura, la psicologia, l’antropologia, etc Es destaquen els seus estudis descriptius de les llengües ameríndies La seva obra de síntesi, Language 1921, ha esdevingut clàssica
Saint-John Perse
Literatura francesa
Pseudònim d’Alexis Saint-Léger Léger, poeta i diplomàtic francès.
Després de la seva infantesa a les Antilles, residí a França, on féu els estudis diplomàtics S'exilià després als EUA del 1940 al 1960 De la seva obra poètica cal destacar Eloges 1911, Anabase 1924, Exil 1942, Pluies 1944, Neiges 1944, Vents 1946, Amers 1957 i Chronique 1960 Rebé el premi Nobel de literatura 1960
Vito Volterra

Vito Volterra
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica
Jevgenij Samojlovič Varga
Economia
Economista soviètic d’origen jueu hongarès.
Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946