Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Miquel Serra i Arbós
Pintura
Pintor.
Perdé molt jove el seu pare i el seu primer padrastre Fugí de casa i anà a la cartoixa d’Escaladei, on versemblantment fou deixeble de Joaquim Juncosa, que se l’emportà a Roma 1670-75 En aquest sojorn, mal conegut, probablement treballà en un taller romà i passà per Nàpols i per Gènova abans d’installar-se a Marsella el 1676 Des d’aleshores la seva vida professional, familiar i social restà ben orientada S'imposà a la ciutat quan aquesta era en plena fase d’expansió urbana, portuària, militar i religiosa Dotat d’una gran rapidesa d’execució, efectuà grans decoracions de sostres,…
neoescolàstica
Filosofia
Cristianisme
Corrent filosòfic que al segle XIX comportà un retorn als grans clàssics medievals, sobretot Tomàs d’Aquino, per poder polemitzar més convincentment amb els nous moviments filosòfics.
Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…
municions de caça
Militar
Els grans de plom o perdigons amb què són carregades les escopetes de caça menor, i que poden ésser de calibre diferent (numerat del 0 al 18).
acaballes
Etnografia
Cerimònies, festes o commemoracions, generals a tots els països mediterranis, que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola, sobretot la sembra i la sega.
Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc primera quinzena de novembre Les cerimònies…
llençol
Indústria tèxtil
Peça de llenç, cotó, lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que hom posa al llit per a abrigall immediat del cos.
Zenjiro Yasuda
Economia
Empresari japonès, fundador d’una de les quatre grans combinacions (zaibatsu) industrials i financeres japoneses d’abans de la Segona Guerra Mundial (Mitsui, Sumitomo, Mitsubishi i Yasuda).
Partint d’una posició de dependent, assolí gradualment el control d’activitats de préstec i bancàries, a les quals afegí empreses industrials, ferrocarrils, vaixells i altres negocis, i desenvolupà també una tasca filantròpica
moixina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels escil·liorínids, d’1,5 m de llargada màxima, de color gris amb grans taques brunes al dors.
Es caracteritza per una sèrie d’escates de perfil serrat al peduncle caudal i per la cavitat bucal, de color negre És ovípar i habita als fons fangosos pregons, fins a 1 000 m, on s’alimenta de petits peixos i crustacis És comú a la Mediterrània
zoòfits
Zoologia
Una de les quatre grans divisions zoològiques en la classificació de Cuvier, que comprenia animals l’organització dels quals és intermèdia entre l’animal i la vegetal.
Incloïa els cnidaris, els porífers i els briozous actuals
regne

Els dominis i els regnes
Biologia
Cadascun dels sis grans grups en què hom considera dividits els ens naturals (eubacteris, arqueobacteris, protists, fongs, plantes i animals) per tal de facilitar-ne l’estudi.
Antigament es consideraven únicament tres regnes animal, vegetal i mineral Des de l’establiment per part de Haeckel del grup dels protists i el descobriment dels virus i les rickèttsies, i a causa de la dificultat d’esbrinar els límits exactes a nivell unicellular entre éssers animals i vegetals, aquesta primera classificació perdé vigència
psàmmon
Ecologia
Comunitat biòtica d’organismes agnàtics errants (de mar o d’aigües dolces) que viuen entre els materials del fons, en els intersticis entre els grans de sorra.