Resultats de la cerca

Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…

Sacerdot en 1956-70 Es formà a la seva ciutat natal, on fou deixeble de N Almandoz Més tard amplià els estudis musicals al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble, entre d’altres, de Conrado del Campo A París continuà la seva formació amb Lazare Lévy i Nadia Boulanger El 1954 esdevingué professor d’història i estètica de la música al Conservatori de Sevilla, el 1956 ocupà el lloc de catedràtic en aquest centre, i posteriorment en fou subdirector 1963 i director 1968-78 El 1964 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la tasca compositiva Si bé les seves…

Format al Liceo Musicale de Verona, el 1946, encoratjat pel seu mestre P Bottagisio, ingressà al Conservatori de Música de Milà, on estudià contrapunt amb E Desderi Amplià la seva formació en altres centres, entre els quals destaquen el Conservatori de Música de Bolonya i l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i també als Cursos de Darmstadt L’estada en aquesta ciutat alemanya fou fonamental per a ampliar els seus horitzons musicals Preocupat per renovar-se, la seva obra mostra influències diverses, que inclouen des de B Bartók, pel que fa al tractament de…

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la…

Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Donà, així, una visió general de la vida femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa, de l’ ars nova francesa Comença a parlar de les donzelles de 10 a 12 anys de les dones casades…

A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després…

El 1837 fou creada, per iniciativa de Manuel Gibert, la Sociedad Dramática de Aficionados per al conreu de les arts teatrals al desafectat convent de Montsió, al Portal de l’Àngel Al febrer del 1838, Gibert i una sèrie de socis decidiren donar una orientació pedagògica al centre i promoure l’ensenyament musical, teatral i de l’òpera italiana, i aquesta societat prengué el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, al qual aviat s’afegí "de SM la Reina Isabel II" Les representacions escèniques, tant teatrals com d’òpera, eren a càrrec dels alumnes, finançades amb les aportacions dels socis…

Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers

Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…