Resultats de la cerca

Militant d’Unión del Centro Democrático UCD, fou secretari d’organització d’UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d’aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears 1979-80 En les eleccions preautonòmiques de l’abril del 1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83 Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular 1980-83, en el qual ocupà la conselleria d’indústria i comerç Participà en la comissió redactora de l’Estatut d…

Llicenciat en dret Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sevilla 1983-87, fou diputat al parlament andalús en 1986-89, on ocupà la vicepresidència de la comissió de justícia i governació, i novament en 1994-2000, que fou portaveu del Grup Popular i senador en representació autonòmica En 1989-94 fou diputat al Congrés, i del 1991 al 1999 presidí el Partit Popular d’Andalusia Fou ministre de treball i afers socials del govern del PP del 1996 al 1999, any en què fou elegit secretari general del partit El 2002 fou nomenat ministre d’administracions públiques, i el 2003…

Nascut a Anglaterra, retornà amb els seu pares al país d'origen, Austràlia, quan era un infant Es graduà en economia a la Universitat de Sydney i més tard estudià filosofia a Oxford Després d’una temporada com a seminarista catòlic, exercí el periodisme El 1994 fou elegit diputat al Parlament australià pel Partit Liberal Ocupà les carteres de treball 1998-2001 i de sanitat 2003-07 amb John Howard  com a primer ministre, i el 2009 aconseguí el lideratge dels liberals i esdevingué cap de l’oposició al Parlament Tot i perdre les eleccions del 2010 davant els laboristes, al setembre…

Fill del polític i periodista d’Artà Josep Melià i Pericàs , es llicencià en dret l’any 1996 i s’especialitzà en dret urbanístic i ordenació del territori Fou assessor jurídic de diversos ajuntaments i professor associat de dret constitucional a la Universitat de les Illes Balears entre el 2000 i el 2002 Entrà a militar a les joventuts d’ Unió Mallorquina , i entre el 2002 i el 2003 fou conseller d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca Posteriorment, fins l’any 2007, fou regidor de Planificació de l’ajuntament d’Alcúdia i, del 2003 al 2011, diputat del Parlament de les Illes Balears…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…

Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848 Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a Leipzig el 1863…

Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del…

Aquest 2015 es va produir una greu crisi institucional a Moldàvia El primer ministre Chiril Gaburici, nomenat al gener, va haver de dimitir al juny quan es va demostrar que havia falsificat el seu títol universitari Posteriorment, Valeriu Streleţ, nomenat primer ministre pel Parlament el 31 de juliol amb els vots de la coalició europeista, va ser acusat de frau massiu i d'acceptar suborns per valor de 260 milions de dòlars arran de les negociacions del país amb l'FMI Sotmès a una moció de no-confiança el 29 d'octubre, el Parlament va revocar el seu nomenament pel vot de 65 dels…

Malgrat les amenaces de sancions per part de l’organització d’integració regional, la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental CEDEAO, el president José Mário Vaz es va negar a consensuar amb les formacions polítiques el nom del primer ministre, com estableixen els acords de Conakry Guinea, signats l’octubre del 2016 Vaz es va obstinar a mantenir com a primer ministre Umaro Sissoco Embaló, un polític rebutjat pel Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, la principal formació al Parlament Les tensions polítiques, amb protestes periòdiques…

El Principat va continuar una evolució econòmica força privilegiada que garanteix al seu cap d’estat, Hans Adam II, de 72 anys, un suport ciutadà molt majoritari, atès que l’únic partit contrari a la seva continuïtat, la Llista Lliure, només té 3 dels 25 escons del Parlament Landtag, i no arriba al 13% dels vots I això malgrat ser la monarquia més poderosa de les existents a Europa, com ho demostra el fet que el príncep té la capacitat de destituir o dissoldre el Govern, vetar els resultats electorals i aprovar nomenaments judicials El 5 de febrer, es van celebrar eleccions…