Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
Palleroa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palleroa) del terme de Monesma i Queixigar (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1 129 m alt), estesa de NW a SE, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.
bordes de Llestui
Borda
Grup de bordes de la vall de Llauset, dins el terme de Montanui (Alta Ribagorça), a la vall de Barravés, situat dins l’antic terme de Bono, al camí d’Aneto a riu de Bosia, a l’esquerra del barranc de Malmarrui.
Lavaix
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix) situat al S del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a la confluència de la riera de Gironella amb la Noguera Pallaresa, les ruïnes del qual són actualment cobertes en la major part pel pantà d’Escales.
Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del s XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant Pere…
l’Almúnia de Sant Llorenç
Llogaret
Llogaret del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia que neix al S de la població.
La serra de l’Almúnia 1 009 m alt, situada al S del llogaret, és termenal dels municipis de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp
Castilló del Pla
Poble
Poble (762 m alt) de l’antic terme de Pilzà (Ribagorça), dins del municipi de Benavarri, al límit amb la Llitera, al peu de la serra de la Corrodella, des d’on s’estén una extensa plana fins al Molar de Camporrells.
L’església de Sant Pau depèn de la parròquia de Pilzà
mall Pintrat
Cim
Cim (2 842 m) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la vall gascona de Lis, entre el port Vielh i el coll Pintrat, que domina l’hospital de Benasc, a l’alta vall de l’Éssera.
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera
baronia de Valdeolivos
Història
Títol concedit el 1765 al noble ribagorçà Pasqual Antoni Ric i Eixea, visitador de l’orde de Calatrava a Aragó i València, governador i corregidor de Benavarri i d’Alcanyís, senyor de la Bujeda i la torre d’Aguilar i castlà d’Aguilar.
Ha passat als Olat
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…