Resultats de la cerca
Es mostren 33864 resultats
arilació
Química
Fixació d’un grup aril sobre una molècula orgànica.
L’arilació té lloc per radicals lliures el cas més típic és la substitució d’un hidrogen aromàtic per un radical aril, amb formació d’un compost biarílic Ar + Ar´H →Ar - Ar´ + H
colomar
Colomar
desfonamentar
Llevar, destruir, els fonaments sobre què descansa (alguna cosa).
Dictis de Creta
Història
Escriptor grec que escriví sobre la guerra de Troia.
Un papir del s III dC, descobert el 1907, ofereix una part del text grec, conegut fins aleshores només per les edicions llatines
triangle de posició
Astronomia
Transports
Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol (P), el zenit (Z) i l’astre (A).
Els angles del triangle de posició, que permet de resoldre trigonomètricament els problemes nauticoastronòmics, són l' azimut angle en Z, l' angle al pol angle en P i l' angle parallàctic angle en A, i els costats són la colaitud PZ, la codeclinació PA i la distància zenital ZA Hom estableix, per definició, el signe de les declinacions i de les latituds, de manera que són positives les del N i negatives les del S, i el de les altures, de manera que són positives si l’astre és sobre l’horitzó i negatives si és sota La codeclinació, pel fet d’elegir sempre com a vèrtex el pol…
tractat d’Uccialli
Història
Acord entre Itàlia i Menelik II d’Etiòpia, firmat a Uccialli (etiòpic: Wūčāliè), a la província de Welo, Etiòpia, el 2 de maig de 1889, en el qual Etiòpia reconeixia l’ocupació italiana d’Eritrea i el protectorat italià sobre el país.
Les divergències sobre el seu abast provocaren la primera guerra italoetiòpica 1894-96
epigrafia
Diplomàtica i altres branques
Ciència auxiliar de la història que estudia les inscripcions gravades —rarament pintades— sobre pedra o altres suports perdurables (metalls, os, terra cuita, etc.).
Hom pot considerar que començà a mitjan segle XVII, bé que les primeres compilacions epigràfiques no tingueren importància fins entrat el segle XVIII La recta lectura, transcripció i interpretació de les inscripcions suposa un ampli coneixement de les llengües antigues, del llenguatge epigràfic i de la paleografia, i també una sòlida formació històrica Molt sovint la inscripció és fragmentària, i aleshores hom intenta de completar-la Hi ha dos procediments per a restituir les parts perdudes l’estudi dels intervals i de la longitud de les línies —les inscripcions eren, per norma general,…