Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
Mare de Déu de Farners
Mare de Déu de Farners
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Ermita del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva).
castell de Solius
Façana del castell de Solius
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Tônlé Sab
Habitatges vora el Tônlé Sab
Rick (瑞克) (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac de Cambodja, situat al bell mig de la gran depressió tectònica vorejada al SW pels cims del Phnom Kravanh i al N pel Phnom Kulên.
L’emissari homònim 112 km, que durant l’estació eixuta flueix cap al Mekong, a l’estiu juny-febrer, a causa de les pluges i de la crescuda del Mekong, inverteix el corrent i flueix cap al llac i fa que la superfície d’aigua passi de 3000 km 2 a més de 10000 És un dels grans centres mundials de pesca 100000 t/any
Vulcano
Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
el Campello
La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
vil·la d’Este
Vista de la vil·la d’Este
Alessandro (CC BY-NC-ND 2.0)
Vil·la situada a Tívoli.
El cardenal Hipòlit d’Este la feu reconstruir en estil renaixentista per Pirro Ligorio 1549-51 L’interior fou decorat per artistes manieristes, com Girolamo, Muziano i els Zuccari El jardí, del tipus de jardí escenogràfic, és elevat sobre terrasses simètriques i adornat amb jocs d’aigua, coves i estàtues
Begudà
L’església de Santa Eulàlia
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada.
Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi de Sant Joan les Fonts, al qual donava nom
Aberdeen
El Marischal College, a Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al 1175 La…
bavosa
Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
corc
corc de la fusta (Anobium punctatum)
Chris Moody (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, al gra o en d’altres productes vegetals, dels quals s’alimenten.
Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…