Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
mil·lepòrids
Zoologia
Família d’hidrozous que comprèn espècies colonials que intervenen en la formació d’esculls a les mars càlides, com la mil·lepora.
natícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn cargols marins depredadors d’altres mol·luscs, com les nerites.
heteròpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, amb el peu molt modificat, que comprèn l’atlanta i la carinària.
ocnàcies
Botànica
Família de gutiferals que comprèn plantes llenyoses de fulles simples dentades, de flors generalment hermafrodites i pentàmeres i de fruits varis.
Consta de gairebé 400 espècies de les regions càlides, entre les quals hi ha l’azobé Lophira sp
estafileàcies
Botànica
Família de dicotiledònies que comprèn una trentena d’espècies d’arbres i arbusts de fulles compostes, flors regulars i fruit capsular.
ascídids
Zoologia
Família d’ascidiacis de l’ordre dels estolidobranquiats, que comprèn, entre d’altres, l’ascidi comú i el raïm de mar.
aracnomorfs
Aracnologia
Grup d’aràcnids de l’ordre dels aranèids que comprèn la majoria de les espècies d’aranyes de la fauna catalana.
desclosa
Zoologia
Fenomen que comprèn la trencada i la sortida de l’ou d’un animal en estat larval o ja ben desenvolupat.
tirídids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.
No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella
anseriformes
Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…