Resultats de la cerca
Es mostren 9877 resultats
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
pantà de Riudecanyes
Resclosa del pantà de Riudecanyes
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Baix Camp, dins el municipi de Riudecanyes
, al curs de la riera de Riudecanyes.
Fou bastit a partir del 1907 i començà a funcionar el 1919, amb una cubicació de 3,11 hectòmetres per al regatge dels termes de Reus, Riudoms i Montbrió Forneix aigua a Reus 1924, Riudoms 1948 i Vila-seca i Salou 1955 En 1934-51 fou ampliat pel canal de Siurana a través d’un canal-túnel que aporta les aigües sobrants del riu de Siurana La construcció del pantà de Siurana potencià el de Riudecanyes El 1991 hom n'amplià la capacitat en un 70%, fins a 5,32 hectòmetres
Quetta
Ciutat
Capital de la província del Balutxistan, Pakistan.
Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig
Queens
Vista de Nova York amb el districte de Queens al fons
© Fototeca.cat
Barri
Districte de la ciutat de Nova York, EUA, el més gran en extensió, a l’W de Long Island.
S'estén a través de l’illa, des de la unió de l’East River i Long Island Sound a l’oceà Atlàntic La construcció del pont de Queensboro 1909 i del túnel viari i ferroviari de Long Island 1910 promogueren una ràpida expansió És de caràcter residencial i industrial, amb extenses àrees industrials entorn de Long Island City i magatzems i installacions portuàries al llarg de l’East River Conté els aeroports de La Guardia i Internacional de John FKennedy Al sector de Forest Hills, se celebraven els campionats de tennis del mateix nom
Le Havre
Ciutat
Ciutat i port del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
Situat a la vora dreta de l’estuari del Sena, és el segon port de França, amb un important comerç transatlàntic, principalment amb l’Amèrica del Nord Les installacions portuàries es desenvolupen actualment aigües amunt, cap a Harfleur i Tancarville Importa fusta, cautxú, cafè, cotó, fruita i fuel Exporta productes agrícoles, maquinària i automòbils És un centre industrial construcció naval, indústria petroquímica, mecànica de precisió, de cautxú sintètic i d’automòbils La ciutat alta, cap al nord, és exclusivament residencial districtes obrers de Caucrianville, Mare-Rouge i Mont-…
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
castellot del Serrat del Maurici
Castell
Antiga fortificació del municipi de Balsareny (Bages), situat damunt del serrat del Maurici, del qual pren nom.
Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge
Signatura d’un protocol de col·laboració Estat-Generalitat per a fer el canal Segarra-Garrigues
La ministra espanyola de Medi Ambient, Isabel Tocino, i els consellers d’Agricultura, Francesc Xavier Marimon, i de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, signen a Madrid un protocol que desencalla la construcció del canal Segarra-Garrigues, el qual s’enllestirà l’any 2005 L’acord permetrà el regatge de 52000 hectàrees, que podran ser ampliades a 90000 L’obra serà finançada amb l’aportació de 110000 milions de pessetes per la Generalitat i 54000 milions pel Ministeri quantitats que inclouen el percentage que anirà a càrrec de les comunitats de regants
contacte
Electrònica i informàtica
Peça conductora destinada a establir un contacte amb una altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
Els contactes són elements essencials en aparells o dispositius on es dóna una interrupció periòdica del circuit accionada per l’operador o bé pel mateix aparell, automàticament Solen ésser constituïts per metalls o aliatges de baixa resistència elèctrica i que presenten un desgast molt petit amb el funcionament sovint són recoberts d’argent o bé d’or Segons la funció, poden ésser principals o auxiliars, i segons la construcció, de ganiveta, de ressort, de fricció, etc Els contactes són emprats en els interruptors, relés, contactors, disjuntors, connectors, etc
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments