Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Orlhac
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, centre de la comarca de l’Orlladès i capital de l’actual departament de Cantal, França.
Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada…
Nippur
Història
Antiga vila de Sumer, uns 70 km al SE de Babilònia.
D’una gran importància religiosa en el context mesopotàmic, perquè era la seu del déu Enlil, els reis sumeris s’hi feien coronar Era ja extensa vers el 2700 aC, i durant el regnat d’Ur-Nammu 2113-2096 aC, de la dinastia III d’Ur, hi fou bastit el gran santuari d’Enlil, en ús fins a l’època neobabilònica segle VI aC Decaigué a partir del segle III dC Les excavacions, de 1889-1900 i des del 1948, han lliurat el temple d’Enlil l’ E-kur , diversos temples de la deessa Inanna i zigurats Hom hi ha trobat també un gran nombre de tauletes, moltes de les quals en sumeri
Vibo Valentia
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Mercat agrícola important, sofrí les conseqüències del terratrèmol del 1905 i en part ha estat refeta Als seus encontorns hi ha les restes de l’antiga Hipònion , colònia grega fundada a la fi del segle VII aC pels habitants de Locres Epizefiris Desenvolupada sota la protecció dels tirans de Siracusa, els romans hi fundaren una altra colònia 236 o 192 aC, anomenada Valentia , que fou transformada en municipi i adquirí un gran desenvolupament Seu episcopal des del segle V, fou fortificada pels bizantins Els sarraïns la destruïren, i decaigué completament vers el 1073 Encara, però,…
monestir de Sant Tomàs de Fluvià
Priorat
Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà).
El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes Desaparegué dins aquest segle En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble El 1983 hom descobrí, a l’…
el Verdum
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana — de la qual és separada pel barri de la Prosperitat—, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats Vers el sector muntanyós turó de les Roquetes es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl uns 694 h/ha 1972 Amb l’edificació del sector més muntanyós del turó de les Roquetes una part de l’antic barri…
torre de Ventallols
Castell
Petit castell medieval de l’antiga Olèrdola (Alt Penedès) l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues .
El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, SantPere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes…
la Torre del Baró

Barri de la Torre del Baró de Barcelona, exemple de conurbació
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola turó de les Roquetes El seu origen es troba en el projecte 1935 d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista Té associació…
riu de la Canaleta

Vista parcial del santuari-balneari de Fontcalda, des de l’interior del congost que forma el riu de la Canaleta, prop de Gandesa
© Fototeca.cat
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Ebre; neix a la serra de l’Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta);.
el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…
Aberdeen

El Marischal College, a Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al…