Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
torner | tornera
Oficis manuals
Menestral que treballava la fusta amb torn.
Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins als XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters…
pansa
Agronomia
Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya o per l’acció del sol; en aquest cas, generalment, ha estat abans escaldat amb lleixiu.
També són emprats sistemes de calor artificial Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud Sembla, però, que ja al s XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau El procés d’assecament seguit de l’escaldament i de la lleixivada tenia lloc en els típics riuraus riurau, que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot La competència que a les “panses de Dénia” o “…
acumulació primitiva
Economia
Acumulació del capital no fonamentada en les relacions de producció capitalistes, és a dir, que no té el seu origen en la producció de plusvàlua, per tal com aquesta és un producte de l’ordre econòmic capitalista.
Marx l’anomenà primitiva o originària i Adam Smith, prèvia L’acumulació primitiva és una condició necessària per al sorgiment del capitalisme Fou realitzada per diversos camins entre d’altres, el gran comerç i la pirateria a partir del descobriment d’Amèrica i dels viatges a l’Índia, l’espoliació de les noves colònies fins a la destrucció de l’economia autòctona, i les revolucions agràries dels s XV i XVI que crearen una classe d’agricultors-comerciants deslligada de la noblesa, que obtingué beneficis extraordinaris en períodes de crisi de subsistències i que expulsà…
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja als XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes,…
anuari
Arxivística i biblioteconomia
Publicació en la qual és recollit cada any el resum dels esdeveniments de l’any anterior en una activitat determinada o els treballs originals d’una entitat científica, literària, artística, econòmica, esportiva, etc.
La publicació d’anuaris fou iniciada als XVI i represa als XVIII Els anuaris solen especialitzar-se en determinades matèries segons la institució a la qual pertanyen o el públic al qual van destinats Així, hom pot parlar d’anuaris científics, com l' Annuaire du Bureau de Longitudes a partir del 1796 polítics, com The Statesman's Year-Book des del 1864 jurídics, com l' Anuario de historia del derecho español Madrid, 1924-36 i des del 1941 lingüístics, com Year's Work of Modern Language Studies , de la…
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Als XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi
baronia de Biosca
Història
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca (Segarra) i que a mitjan s XVI pertanyia als Camporrells.
El 1709 passà als Delpàs, i al s XIX als Iglésies
la Barata

La important masia de la Barata, Matadepera (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antiga quadra del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.
Hi ha la capella de Sant Roc, construïda als XVII
Antist
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, situat a 1.231 m alt., en un coster, a la dreta del Flamisell.
La senyoria pertangué fins als XIX al bisbe de Lleida
Almassor
Llogaret
Llogaret i antic terme rural del municipi de Penelles (Noguera), situat al pla d’Urgell, vora el poble de Vallverd (del terme d’Ivars d’Urgell), a la parròquia del qual fou adjudicat.
Formà municipi amb Bellestar unit al de Penelles als XIX