Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Wilhelmenia Fernandez
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà el 1977 com a protagonista femenina de Porgy and Bess G Gershwin i ben aviat emprengué una gira que la dugué a presentar-se arreu dels EUA, fins que li arribà la fama definitiva amb la pellícula Diva de JJ Beineix 1980 D’ençà de la seva presentació el 1984, actuà amb regularitat a l’Òpera de París, ciutat on protagonitzà l’ Aïda que inaugurà el Palau dels Esports de Bercy 1984 La temporada 1987-88 interpretà amb èxit la Marguerite de Faust a Estrasburg…
Ruth Falcon
Música
Soprano nord-americana.
Estudià música a la seva ciutat natal, abans de passar a la Universitat de Tulane i posteriorment a Nova York El 1973 guanyà una beca per a prosseguir els estudis a Florència amb T Gobbi De seguida debutà a la New York City Opera com a Micaela Carmen i el 1975 ho feu a Europa, on, després de la seva presentació a Berna, actuà en diversos teatres germànics Destacà en els principals personatges protagonistes d’òpera italiana G Verdi i V Bellini especialment i alemanya CM von Weber, R Wagner, R Strauss Debutà al Covent Garden el 1987 amb La dona sense ombra R Strauss, amb la qual es presentà…
Maria Jeritza
Música
Soprano txeca naturalitzada nord-americana.
Estudià a Brno i a Praga i debutà el 1910 a Olomouc com a Elsa Lohengrin Posteriorment ingressà en la Wiener Volksoper i, de seguida, en la Staatsoper, on actuà fins la dècada dels anys trenta, destacant-se en els papers dramàtics d’òperes de G Puccini i de R Strauss, de qui estrenà Ariadne auf Naxos 'Ariadna a Naxos', en les dues versions el 1912 a Stuttgart i el 1916 a Viena, i La dona sense ombra Estrenà també La ciutat morta d’EW Korngold a Viena 1921, i el mateix any la cantà en el seu debut al Metropolitan de Nova York, ciutat on després de la Segona Guerra Mundial centrà la seva…
Catarina Ligendza
Música
Soprano sueca, filla del tenor Einar Beyron.
Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival de Bayreuth…
Maria Rosa Barbany i Sallent
Música
Mezzosoprano.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en lied amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la…
Katia Ricciarelli
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del Festival de…
Maria Chiara
Música
Soprano italiana.
Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà Turandot ,…
Cobla Els Montgrins
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1884 a Torroella de Montgrí (Alt Empordà) per Pere Rigau "Barretó", que aplegà els músics de l’antiga Cobla dels Barretons.
El 1902 guanyà la medalla d’argent en el Concurs de Cobles celebrat per a les Festes de la Mercè Després de la mort de Rigau 1909, la formació passà a ser dirigida per Vicenç Bou i Geli, que assolí grans èxits i portà la formació a París 1928 Posteriorment, la cobla ha estat dirigida pels mestres N Paulís i Vila, J Vallespí, Ll Ferrer, J Cassú, R Blanc i M Font, entre d’altres L’any 1984, i amb motiu del seu centenari, la cobla obtingué la Creu de Sant Jordi i la felicitació del rei Joan Carles I d’Espanya El 1993 rebé el Premi Nacional de Música i el 1996 actuà durant la…
Niehoff
Música
Família flamenca d’orgueners activa al llarg del segle XVI i principi del XVII.
Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…
Oleg Konstantinovič Popov

Oleg Konstantinovič Popov
© Patrick Glanz
Circ
Arts de l'espectacle (altres)
Pallasso rus.
Als catorze anys fou descobert pel director del circ estatal de Moscou i ingressà a la seva escola, on aprengué les diverses disciplines circenses El 1949 començà a actuar professionalment arreu de la Unió Soviètica, i des del 1954 fou el pallasso principal de la companyia Els anys seixanta feu gires per l’Europa occidental, el Japó i Austràlia Protagonitzà també amb gran èxit programes de televisió i alguns films El 1969 obtingué el títol d’Artista del Poble de la Unió Soviètica, i el 1982 el títol Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo, un dels principals guardons de la professió A…