Resultats de la cerca
Es mostren 16594 resultats
sentit
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, terme sinònim de significat o significació
.
Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema
ànima
Militar
Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud
aforament
Construcció i obres públiques
Mesura del cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat.
La natura del fluid, les dimensions i altres característiques del conducte, així com la precisió desitjada en la mesura, determinen quin dels procediments d’aforament és més idoni en cada cas Aquests procediments es classifiquen en directes i indirectes Els procediments directes mesuren volums del fluid en funció del temps Els procediments indirectes consisteixen a mesurar prèviament la velocitat del fluid i multiplicar aquesta velocitat per la superfície de la secció mullada i, eventualment, per coeficients correctors preestablerts el producte proporciona el cabal
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
cicatrització
Patologia humana
Procés de formació d’una cicatriu.
En els teixits animals, en produir-se una ferida es forma primer un coàgul que impedeix la sortida de la sang i evita l’hemorràgia La retracció d’aquest coàgul apropa els dos llavis de la ferida i s’estableix així la reparació provisional posteriorment apareixen els leucòcits, els fibròcits i els histiòcits, que intervenen en la consolidació del coàgul El teixit de reparació format s’empobreix en cèllules i s’enriqueix en fibres, fins a constituir-se la cicatriu
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia
Libéral Bruant
Arquitectura
Arquitecte francès, el més important d’una família d’arquitectes.
Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència
L’Estevet
Setmanari
Setmanari nacionalista català de caràcter popular fundat a Barcelona per Manuel Carrasco i Formiguera el 26 d’agost de 1921.
Durant la primera època publicà disset números, i a la segona, vuitanta-vuit Fou suspès en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera setembre del 1923 Aconseguí força anomenada per les seves campanyes polítiques nacionalistes, pel seu estil mordaç, pels seus atacs a Cambó i per l’empresonament del director juny del 1923 Hi collaboraren Cornet, Apa , Junceda, Quelus i altres dibuixants, així com els periodistes Àngel Ferran, Rossend Llates, Joaquim Ventalló i d’altres amb pseudònim
Església episcopaliana
Organització eclesial dels EUA establerta amb la primera colònia anglesa de Jamestown (1607).
Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení
Miquel Merola
Cristianisme
Monjo cistercenc i primer abat quadriennal de Poblet (1623-27).
Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya