Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Electra
Mitologia
Filla d’Agamèmnon i Clitemnestra.
Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil…
penetròmetre
Construcció i obres públiques
Aparell que serveix per a mesurar la duresa d’un producte bituminós mitjançant l’assaig de penetració.
Consisteix en una punta de dimensions normalitzades que s’introdueix per aplicació d’una energia d’impacte fixada —penetròmetre dinàmic— o una pressió estàtica controlada —penetròmetre estàtic— Les proves de penetració proporcionen una mesura indirecta, contínua o discontínua, de la resistència i deformabilitat del terreny S'utilitzen especialment en terrenys tous formats per argiles i llims sense graves, i per a interpretar correctament els resultats se solen complementar amb alguns sondeigs Les propietats del terreny s’obtenen a partir de les correlacions empíriques existents…
Joan Pons i Pons
Literatura catalana
Novel·lista.
Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…
,
Joan Baptista Humet i Climent
Música
Cantautor.
La seva família es traslladà a Terrassa quan era un infant Inicià la carrera d’arquitectura, i al mateix, es donà a conèixer com a cantautor vinculat a la Nova Cançó El 1968 debutà a Terrassa amb Joan Manuel Serrat i Teresa , pel qual fou molt influït El 1971 abandonà els estudis d’arquitectura per a dedicar-se plenament a la música, i algunes de les seves cançons, com Gemma , obtingueren un cert ressò Els dos anys següents actuà amb Lluís Llach i Grande , i el 1973 enregistrà el seu primer disc, Fulls Continuà els anys següents amb Diálogos 1977, Aires de cemento 1978, Fins que el silenci…
David Hunter Hubel
Medicina
Neurofisiòleg nord-americà d’origen canadenc.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’anàlisi de la informació…
Guillermo del Toro

Guillermo del Toro
© El Laberinto del Fauno
Cinematografia
Director cinematogràfic mexicà.
Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro Almodóvar El…
Gottfried Böhm
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Començà els estudis el 1942 a la Technische Hochschule de Munic, on es titulà el 1946 La seva formació continuà amb estudis d’escultura a l’Acadèmia de Belles Arts Fill de pare arquitecte, Dominikus Böhm Jettingen, 23 d’octubre de 1880 – Colònia, 6 d’agost de 1955, treballà en l’estudi patern entre el 1947 i el 1950 L’any 1951 viatjà a Nova York i collaborà en l’estudi de Cajetan Baumann Quan morí el seu pare el 1955, es feu càrrec de l’estudi a la ciutat de Colònia És autor d’una gran quantitat d’edificis, com ara esglésies, museus, teatres, centres culturals, oficines i habitatges La seva…
Enrique de Hériz
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Estudià filologia hispànica i, fins l’any 2000, compaginà la dedicació a la narrativa amb feines d’editor Ediciones B i de traductor de l’anglès Des d’aquest any es dedicà exclusivament a la literatura i elaborà una obra de pocs títols, però densa i documentada La seva primera novella, El día menos pensado 1994, relat de la vida d’un sensesostre, fou molt elogiada per la crítica, i continuà la trajectòria amb Historia del desorden 2000, sobre cinc personatges a la recerca de la llibertat Mentira 2004, construïda al voltant del tema de la mort, fou guardonada amb el premi Llibreter i es…
Salvador Milà i Solsona
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals del 2003 Al…
Joaquim Vallmajó i Sala
Cristianisme
Missioner.
Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort Destacà pel seu…
