Resultats de la cerca

Cap al 1460 era el responsable dels escolans de cant de la catedral de Cambrai L’any 1463 passà a l’església de Notre-Dame d’Anvers Possiblement entre el 1464 i el 1474 exercí com a secretari de Guillaume Dufay a Cambrai Més tard obtingué una canongia a Soignies, on es retirà Escriví misses -dues sobre el tema de L’homme armé -, motets i algunes chansons profanes en un estil molt proper al de Dufay Els seus contemporanis el tingueren en gran estima El poeta Guillaume Crétin l’esmenta en la seva Deploració per la mort d’Ockeghem i Johannes Tinctoris, en els seus tractats, el…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…

Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda…

Format amb el seu pare i amb Juan Alfonso García, posteriorment estudià a les ciutats de Granada, Madrid i Palma Ben aviat destacà com a organista i pianista, i el 1970 obtingué el Premio de Composición Manuel de Falla Compromès fermament amb la innovació musical, en la seva trajectòria, durant la dècada dels vuitanta, sobresurt l’ús d’una tècnica musical sorgida de la teoria de les fractals, un procediment que li permeté desenvolupar la seva concepció de la construcció sonora Del conjunt de la seva obra destaca la sèrie Zayin , composta entre el 1983 i el 1997 a instàncies de l’Ardditti…

Estudià primer a Milà entre el 1912 i el 1917 i després fou alumne d’O Respighi, A Casella i GF Malipiero a Roma fins el 1920 Posteriorment, feu una llarga estada a París, que li donà l’ocasió d’entrar en contacte amb la música de l’anomenat Grup dels Sis El 1940 emigrà als Estats Units, on impartí classes en diferents centres d’ensenyament musical de Chicago i Nova York El 1944 obtingué la nacionalitat nord-americana Les seves obres es poden incloure dins del corrent neoclàssic De la seva producció sobresurten els ballets, especialment Barabau 1925, que fou compost per als…

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de…

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos…

Es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals d’aquest compositor Saldoni l’anomena Olaegui, i Barton Hudson, que l’identifica com a Olagué, esmenta la possibilitat que es tracti d’un autor d’origen basc, atenent al primer cognom esmentat Mestre de capella de la catedral de Burgos, obtingué el mateix càrrec a la catedral de Santiago de Compostella el 1651, on succeí Diego Pontac En morir, l’any 1658, la seva vacant fou coberta per Martín Serrano A la Biblioteca Municipal de Porto Portugal es conserva un manuscrit Libro de cyfra amb diverses obres per a tecla d’aquest…

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares, ciutat on visqué tota la seva vida i on es graduà en arts el 1652 Exercí com a organista de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat L’any 1672 publicà el seu tractat teòric El porqué de la música , obra que fou reeditada el 1690 i el 1699 i que obtingué un gran ressò Aquest treball és un dels millors i més complets dels tractats musicals publicats a la Península Ibèrica durant el segle XVII Els temes exposats són el cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició Dedicat també a la docència, entre els seus…