Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Mastitis
Patologia humana
Definició És anomenat mastitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama, habitualment causat per una infecció Causes i tipus La mastitis és deguda a la invasió dels teixits mamaris per gèrmens que, en reproduir-se, s’infiltren entre les seves cèllules L’entrada de gèrmens es pot realitzar a través dels conductes excretors de les glàndules mamàries, especialment accessibles durant la lactància, ja que aleshores es troben dilatats i plens de secrecions També poden entrar microorganismes a la mama a través d’obertures produïdes en la pell per ferides, gratament o clivelles En…
Vulva
Anatomia humana
La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…
secretaria de la família
Dret civil català
Òrgan amb rang orgànic de secretaria general que té la funció de garantir el desenvolupament coordinat i integral, i la potenciació i l’impuls efectiu de les polítiques d’atenció i protecció a la família.
La secretaria de la família està adscrita al departament de benestar social
úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
acumulador cinètic d’energia
Tecnologia
Òrgan de màquina capaç d’acumular energia cinètica i de cedir-la, sigui per a provocar un moviment, sigui per a compensar les fluctuacions de velocitat motivades per un aparell de règim motor no constant.
Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg
inhibició
Patologia humana
Detenció o restricció de la funció d’un òrgan o d’una activitat fisiològica determinada pel fet d’haver estat alterada l’acció que hi exercia un centre nerviós, una substància o una hormona específica.
debanadora
Indústria tèxtil
Òrgan de la màquina dita batan, format per dos o tres regles de l’amplada de treball de la màquina i que van fixats als extrems d’uns braços solidaris amb l’eix de gir.
La debanadora, en girar, bat el cotó i l’obre
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…
brànquia

Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
biodisponibilitat
Alimentació
Farmàcia
Fracció o percentatge alliberat d’una substància administrada (droga) o ingerida (aliment) que resulta útil o que és biològicament activa en ingressar a la circulació general o en atènyer l’òrgan a què va destinada.
Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme