Definició
És anomenat mastitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama, habitualment causat per una infecció.
Causes i tipus
La mastitis és deguda a la invasió dels teixits mamaris per gèrmens que, en reproduir-se, s’infiltren entre les seves cèl·lules. L’entrada de gèrmens es pot realitzar a través dels conductes excretors de les glàndules mamàries, especialment accessibles durant la lactància, ja que aleshores es troben dilatats i plens de secrecions. També poden entrar microorganismes a la mama a través d’obertures produïdes en la pell per ferides, gratament o clivelles. En qualsevol cas, el desenvolupament dels gèrmens a la mama desencadena una reacció defensiva del sistema immunitari, i, per tant, es produeix la inflamació de la mama afectada. El procés inflamatori pot originar bàsicament dos tipus de mastitis.
La mastitis aguda constitueix un trastorn inflamatori que es desenvolupa en molt poc temps i origina símptomes molt evidents. Sol ésser deguda a una infecció bacteriana, generalment produïda per gèrmens de tipus estreptococ o estafilococs. Es poden presentar diverses varietats en diverses èpoques de la vida.
La mastitis aguda del nounat és un trastorn relativament comú, caracteritzat per la tumefacció de les mames al cap de poques hores del naixement. En la majoria dels casos no es tracta d’una veritable mastitis infecciosa, sinó que és deguda a una activitat transitòria de les glàndules mamàries ocasionada per l’estímul de les hormones maternes. Tanmateix, però, en alguns casos es pot presentar secundàriament una veritable mastitis infecciosa.
La mastitis aguda de l’home és poc freqüent, i en la majoria dels casos s’esdevé a conseqüència d’un traumatisme que ocasiona una ferida en l’arèola mamària.
La mastitis aguda puerperal o mastitis de la dona lactant, que es presenta amb una certa facilitat en la dona que alleta el seu fill, és la forma més comuna de mastitis. Constitueix un dels trastorns més freqüents durant el puerperi, és a dir, el període posterior al part.
La mastitis crònica constitueix un trastorn inflamatori que es desenvolupa de manera lenta i progressiva, i origina símptomes escassos i poc evidents. En la majoria dels casos és deguda a una infecció persistent causada per microorganismes que inicialment havien provocat una mastitis aguda i que no havien estat del tot eliminats.
Símptomes, evolució i complicacions
La mastitis aguda es presenta de manera sobtada i el primer símptoma sol ésser dolor a la mama afectada.
Es manifesta a més una tumefacció que es pot localitzar en una zona delimitada de la mama o es pot estendre a tot l’òrgan. La pell de la zona tumefacta s’envermelleix i esdevé més calenta que la circumdant. En molts casos es produeix una extensió de la inflamació als vasos limfàtics, anomenada limfangitis, que origina la formació de línies vermelles sobre la pell en direcció a l’aixella, i inflamació de ganglis limfàtics axil·lars. També es poden presentar febre i esgarrifances.
Si no s’hi efectua un tractament precoç, la proliferació dels microorganismes i la resposta immunitària destrueixen teixit mamari, i es pot arribar a constituir un abscés mamari, és a dir, una cavitat plena de pus, format per gèrmens i cèl·lules immunitàries. Si no rep tractament, l’abscés origina una mastitis crònica. Quan l’abscés és molt superficial es pot arribar a esquinçar la pell i aleshores el pus surt a l’exterior espontàniament, però en general l’abscés no es buida completament i es pot tornar a reproduir.
La mastitis crònica es desenvolupa de manera insidiosa, sovint després d’una mastitis aguda aparentment guarida. La principal manifestació consisteix en la formació d’una o algunes masses indurades en la profunditat de la mama. Aquestes masses poden ésser una mica doloroses, generalment són de contorns irregulars i se solen trobar adherides a la pell. Per sobre de la induració la pell es pot trobar envermellida i tensa o retreta. Aquests símptomes persisteixen durant molt de temps, augmentant i disminuint d’intensitat.
Diagnosi i tractament
La diagnosi de la mastitis s’efectua fonamentalment per la constatació de les manifestacions descrites.
En general, hom en basa el tractament en l’administració d’antibiòtics adequats contra els gèrmens habitualment causants de la infecció. Per a evitar el dolor i afavorir la resolució del trastorn és útil de mantenir la mama tan immòbil com sigui possible amb un embenatge o un sostenidor adequat. També és útil l’aplicació d’escalfor seca, per exemple amb una estoreta elèctrica, i l’aplicació també de pomades antiinflamatòries.
Si s’arriba a formar un abscés mamari, hom efectua una intervenció quirúrgica per tal de buidar-lo. En la majoria de mastitis cròniques sol caldre efectuar una intervenció quirúrgica per tal d’extirpar els focus infecciosos.