Resultats de la cerca

Fundat l’any 1970, nasqué com a escissió de la secció d’hoquei sobre patins del Casal Vilafranquí, creat el 1951 Inicialment jugà els seus partits a la pista del collegi Sant Ramon, que també acollí el Club Patí Sant Ramon Aquest últim, durant molts anys, feu les funcions de secció d’hoquei de base del club Des del 1982 organitza el Torneig de l’Enxaneta La temporada 1979-80 assolí el seu primer ascens a la divisió d’honor, on hi ha competit durant diverses temporades Disputà dues semifinals 1998, 1999 de la Copa de la CERS, competició en la qual es proclamà…

La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors, cognomenats encara durant dues generacions…

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més proper que el…

Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris que Ramon IV…

Situació Vista general de l’antic poble de Tendrui, ara deshabitat, encimbellat dalt d’un turó al sector nord-oest de la plana de Tremp ECSA - J Bolòs El poble antic de Tendrui, actualment abandonat, és situat en un turó que s’alça al costat d’una torrentera, al vessant nord-oest de la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG225718 A la cruïlla de carreteres que hi ha a l’entrada de la vila de Tremp cal girar a l’esquerra ja que cap a la dreta es va a Isona, seguir un passeig nou i tirar camí endavant no a l’esquerra després cal pujar una mica, baixar a un torrent i enfilar-se fins a una…

Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d’una…

La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt

L’expansió del negoci portà a la constitució d’una societat anònima el 1952 i a l’inici de l’activitat de grans magatzems El 1962 s’installà a Barcelona i començà l’expansió arreu de l’Estat, on el grup és líder en el camp dels grans magatzems Als Països Catalans el 2015 tenia 10 establiments a Catalunya, 11 al País Valencià i 2 a les Illes Balears Té un important grup industrial confecció Induyco, 1955, fusta i moble Móstoles Industrial, 1966, agència de viatges Viajes El Corte Inglés, 1969, telefonia Investrónica, 1980, informàtica Informática El Corte Inglés, 1986, i una entitat de crèdit…

El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura