Situació
Vista general de l’antic poble de Tendrui, ara deshabitat, encimbellat dalt d’un turó al sector nord-oest de la plana de Tremp.
ECSA - J. Bolòs
El poble antic de Tendrui, actualment abandonat, és situat en un turó que s’alça al costat d’una torrentera, al vessant nord-oest de la plana de Tremp.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG225718.
A la cruïlla de carreteres que hi ha a l’entrada de la vila de Tremp cal girar a l’esquerra (ja que cap a la dreta es va a Isona), seguir un passeig nou i tirar camí endavant (no a l’esquerra); després cal pujar una mica, baixar a un torrent i enfilar-se fins a una casa que hi ha al costat de la pista, ja a tocar del poble vell. (JBM-JJBR)
Història
La història de la vila de Tendrui és indestriable de la del seu castell, a redós del qual s’anà consolidant el nucli de població, avui abandonat. Esmentat l’any 961 (castro Tenrui), Tendrui es troba entre el conjunt de castells que el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà entre el 1047 i el 1081. Probablement, vers el 1066 Ramon V infeudà el castell a la vescomtessa Adalgard i al seu fill Arnau. El document esmenta un altre dels fills d’Adalgard, Gerbert, que es trobava pres; en cas que sortís de la presó, l’adquisició de la potestat del castell quedava subordinada a l’acceptació dels termes de la convinença signada per la seva mare. Recobrada la llibertat, el 19 de juny de 1066 el vescomte Gerbert rebé en feu del comte Ramon V i de la seva muller Valença la meitat del castell de Tendrui en les mateixes condicions que el seu germà Arnau. Vers el 1079 Artau I definí novament el castell de Tendrui al seu cosí Ramon V. L’any 1086 el comte Ermengol IV d’Urgell donà al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tendrui amb la vil·la perquè el tingués en alou. El castell de Tendrui figura entre el conjunt de feus que el 1094 el comte Artau II vengué i commutà al comte Ramon V.
A mitjan segle XIV els cònsols de la universitat de Tremp, com a marmessors testamentaris d’Eriuna, vengueren el lloc i el terme de Tendrui a Ramon de Corts, canonge de Tremp i abat de Sant Martí d’Areny, el qual en feu donació al capítol de canonges de Tremp, feudatari de la mitra d’Urgell. La donació no incloïa la castlania i les rendes del castell que els canonges Arnau Tosca, Capíscol Sanso i Guillem Dort compraren i donaren al capítol de canonges. L’any 1367 Arnau de Galliner vengué el castell de Tendrui a Bernat de Torres, abat d’Areny i canonge de Tremp. L’any 1831 Tendrui encara pertanyia a la col·legiata de canonges de Tremp. (PBM)
Recinte emmurallat
El poble de Tendrui s’organitzava gairebé tot al voltant de l’església: al nord, a l’est —on hi havia un portal— i al sud, amb un conjunt de cases. Els aproximadament deu habitatges que hi ha deuen ser bàsicament d’època moderna, tot i que és probable que segueixin l’organització medieval. Segurament tot el poble restava tancat per les mateixes parets exteriors de les cases. Allà on hom veu millor l’existència d’una possible muralla és a la banda meridional. Al llarg d’uns 9 m hi ha un pany de mur, amb una alçada d’uns 7 m, fet amb pedres llargues i desgastades.
El castell de Tendrui devia ser situat darrere l’església, a la part de ponent del turó on s’alçava el poble. A uns 10 m a l’oest de l’església hi ha un mur transversal, a la banda septentrional. Tot al llarg del límit meridional del turó, al llarg de 21 m, també hi ha restes d’un mur que el delimita. A l’interior d’aquest espai encara hi ha una paret que fa uns 2 m de llarg. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 800
- Coy, 1906, pàg. 185
- Valls, 1917 [1988], pàgs. VIII-XIII
- Lledós, 1917, pàgs. 78-79 i 158
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 62-65, 72 i 114-115
- Abadal, 1955, vol. III(II), pàg. 381
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 372-1 374 i 1 413
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 933, pàgs. 64-66; doc. 955, pàgs. 84-85; doc. 979, pàg. 104 i doc. 980, pàg. 105
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 252, pàgs. 82-84.