Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
tíbia

A, peroné (1, còndil extern; 2, cap del peroné; 3, mal·lèol extern); B, tíbia (4, còndil intern; 5, tuberositat anterior; 6, cara interna; 7, cresta de la tíbia; 8, cara externa; 9, cresta interòssia; 10, caire intern; 11, mal·lèol intern)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors, al costat del peroné, que té per funció aguantar l’extremitat corresponent.
modulació encreuada
Tipus de distorsió deguda a l’acoblament d’un senyal amb un altre senyal del mateix subsistema, que fa que aquest segon senyal quedi amb una modulació indesitjada.
lloctinent | lloctinenta
Persona que és segon prop d’un cap, d’un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d’absència d’aquest.
rabinisme
Judaisme
Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
Inicialment les escoles de Babilònia i de Palestina es constituïren capdavanteres elaboració del Talmud fins que la supremacia cultural passà a la península Ibèrica s XI i a Occitània A partir del 1492 els principals focus radicaren a l’Europa Central
quiasme
Retòrica
Figura retòrica consistent en l’acostament de dos membres conceptualment paral·lels però de manera que els termes del segon estiguin disposats en l’ordre invers dels del primer.
Tractat de Niça
Política
Dret
Segon dels tractats signats pels països membres de la Unió Europea per a la revisió i actualització del Tractat de Maastricht, en aquest cas el febrer del 2001.
Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc També es modificà el nombre de vots al consell de ministres, mesura que tingué més…
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
Antonio di Ventimiglia e Lauria
Història
Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.
Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran conestable Jaume de…
cartoixa de Montalegre

La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria de Montalegre), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria .
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre , mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…