Resultats de la cerca

Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament

Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder

Marí anglès, lluità contra els EUA i contra Napoleó Elegit diputat, inicià una campanya contra la corrupció a la marina, per la qual cosa fou deposat dels seus càrrecs i empresonat Comandà l’armada de Xile i el Perú, i després la del Brasil, en la lluita per la independència Havent tornat a Europa, dirigí la flota grega contra els turcs Quant tornà a Anglaterra fou rehabilitat i aconseguí el grau d’almirall

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija…

Fill de Vidal de Sarrià Inicià la carrera al servei d’Alfons II de Catalunya-Aragó i el 1286, a 20 anys, dugué a terme una sèrie d’incursions contra els angevins a Sicília i Calàbria i fins a Nàpols Conquerí les illes de Capri i Pròixida, i atacà i incendià Astura Com a recompensa rebé possessions importants al Regne de València, com Castell de Castells i Callosa d’en Sarrià Marina Baixa veí de Roger de Lloria, estigué en litigi amb ell Al servei de Jaume II i com a almirall d’Aragó nomenat a Roma el 1296, on havia acompanyat el rei, reprimí els corsaris a Àfrica El mateix any,…

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus…

El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa

El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració

Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort

Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló 1375, conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà