Resultats de la cerca
Es mostren 602 resultats
Habitacle i necròpoli de Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació En una petita elevació del terreny, a una alçada de 647 m, a uns 100 m al NO de Cal Seuba i al peu del camí que mena a Cal Sala podem contemplar un conjunt molt remarcable integrat pels indicis d’un habitacle amb la corresponent necròpoli, tot envoltat de camps de conreu de cereals i a 1 km aproximadament al S de la Manresana Mapa 35-14362 Situació 31TCG788038 Necròpoli Planta de les tombes que conformen la necròpoli Joan Enrich Si ens aproximem al lloc podrem apreciar les restes de gruixuts murs de pedra seca amb pedres poc treballades i sense retocar, però una mica escairades, amb…
Ermitatge proper als Prats de Rei
Art romànic
Situació Vista de la fornícula tallada a la roca que forma part d’aquest antic hàbitat alt-medieval M Solà A 1 km al NO de la vila dels Prats de Rei i a un centenar de metres a mà dreta de la carretera dels Prats de Rei a Calaf podem apreciar un possible eremitori visible fàcilment des de l’esmentada carretera, localitzat a una altitud de 622 m a l’extrem d’uns camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG780186 Ermitatge o balma En un aflorament rocós, on hi ha una roca esqueixada i separada del cingle que crea un petit espai interior limitat per les dues roques, podem observar l’…
Els Cups de Cal Sala (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació S’hi arriba per una pista que surt de la Manresana en direcció a Cal Sala a uns 40 m a llevant d’aquesta masia i a uns 10 m de l’esmentat camí es poden visitar aquests cups buidats a la roca, envoltats de camps de conreu i localitzats a uns 646 m d’altitud Mapa 35-14362 Situació 31TCG795171 Forat a la pedra A l’extrem d’una codina d’arenisca es van excavar dos cups Un d’ells és de forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,02 m i una fondària d’1,50 m Conserva a la seva part inferior un forat de desguàs o boixa, situat en un espai més o menys rectangular, limitat per les parets de la…
cingles de Bertí

Cingles de Bertí (Vallès)
© Fototeca.cat
Cinglera situada al N del Vallès, entre Sant Feliu de Codines i el Figueró i Montmany, i, seguint la direcció S-N, a l’W del Congost, fins a Centelles, ja a la plana de Vic.
Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…
talaiot

Talaiot
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca, consistent en una gran torre o talaia, construïda amb pedra seca, en general de mides grans, de tècnica ciclòpia, ben tallades o molt toscament, segons els casos.
El nom, d’origen popular, augmentatiu de talaia , ha estat adoptat científicament Segons la planta, corresponen a dos tipus bàsics planta circular o quadrada, però també ovalada, rectangular, absidal Per raons constructives, és normal que les parets exteriors siguin inclinades cap a dins, i no verticals Dins la unitat de concepció, hi ha moltes variants en els detalls, no sempre fàcils de reconèixer per raó de llur estat o de la manca d’excavació És normal la cambra interna, a vegades amb una columna central monolítica, amb tambors estructurats segons el tipus de columna mediterrània, amb un…
carena
Construcció i obres públiques
Biga situada al llarg de l’aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues en pendent.
telera
Militar
Cadascun dels travessers que unien i subjectaven les dues bigues o cuixes de la muntura d’alguns canons antics.
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes,…
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
diafragma
Construcció i obres públiques
En un tauler nervat, cadascun dels elements rígids transversals destinats a transmetre i distribuir les càrregues sobre les bigues longitudinals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina