Situació
Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca.
M. Solà
En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle.
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG812201.
Fornícula
En un aflorament rocós podem apreciar l’existència d’una fornícula incompleta en una roca que té una alçada aproximada d’uns 3,60 m, amb la part superior plana, i s’hi pot accedir per mitjà d’un esglaó tallat artificialment a la part oposada. Conserva una volta irregular molt barroera i aplatada amb una porta semicircular orientada a ponent. Cal indicar que no té diferenciació espacial interior i que devia ser dotada d’una visera de roca, que en part ha desaparegut, d’una alçada d’1,50 m, 2,45 m d’amplada i una profunditat d’1,10 m, oberta uns 1,10 m de l’actual nivell del sòl que conserva, com a replà, al davant. A uns cinc metres aproximadament hi ha dues roques que delimiten un espai interior i que han preservat uns encaixos a la part superior, destinats a sostenir les bigues d’una coberta d’un habitatge que devia ser construïda amb brancatges i fang. També es poden apreciar algunes petites balmes aptes per a habitacles troglodítics, segurament d’un eremita. Uns deu o quinze metres d’aquest habitacle es pot contemplar una superfície rectangular retallada a la roca. Aquests conjunts situats a l’Alta Segarra, a la zona alta de la comarca de l’Anoia, allunyats dels camins massa fressats, són els testimonis de l’acció repobladora d’aquells pagesos aprisiadors que habitaren en el decurs dels segles IX i X en aquesta franja de terra, en què devia predominar la micropropietat pagesa, basada en una forma de colonització familiar.
Bibliografia
- Enrich-Enrich, 1990, inèdit